Descripció

Paratge declarat reserva natural d’interès geobotànic. És un paisatge de vegetació humida, amb roure pènol, pollancres i salzes rodejats de fonts, que conviu amb una gran varietat d’espècies animals. En aquest paratge hi habita un centre de reproducció de cranc de riu autòcton.

És una àrea del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa sempre humida degut a la poca profunditat del nivell de les aigües freàtiques. És un reducte d’un antic llac que hi hagué en aquesta zona i que va desaparèixer per l’afluvi de la lava del volcà Croscat.

En aquest indret hi ha dues de les fonts més famoses d’Olot: la font de la Moixina i la font de la Deu.

Hi ha un escrit de Joan Santamaria que diu: “Jo no he vist al món una meravella de terra tan perfecta, una beutat tan sadolla de repòs, un dibuix tan clar i tan simple, un pa de verds tan purs i diversos i un riure tan celest com el que fa aquesta ratxosa, graonada de camps i sembradures, de pollancredes i coromines, de reguerons i camins que s’esbandien enllà d’enllà de la ratlla grisa del Fluvià”.

En aquest indret hi trobareu dos restaurants que porten el nom de les les fonts: la Deu i la Moixina. També hi trobareu el mas Blanc, dedicat a l’hostaleria.

Situació

Fotografies

Primavera (Abril)


Tardor (Novembre)


Estiu (Juliol)

Bibliografia