Descripció

L’any 872 es parlava de “Antiqua ecclesia in honore Santae Maiae fundata” en una donació feta pel rei franc Carles el Calb a l’abat Racimir del monestir de Sant Aniol d’Aguges. L’any 899 una part de la comunitat de Sant Aniol d’Aguges va anar a Girona, i l’altre part va anar al monestir de Sant Llorenç del Mont qui va rebre els drets de concessió de l’església de Santa Maria d’Olot. L’any 1097, segons els testament del comte Bernat II de Besalú, Olot va passar a dependre de l’abadia de Ripoll i per això se li va concedir la jurisdicció de les esglésies de Sant Esteve i Santa Maria d’Olot.

El 1736 es van fer obres a l’edifici i es van descobrir els fonaments de tres temples anteriors. El més antic era romànic, del segon en queda la façana del carrer Proa, i el tercer seria del segle XVI.

Del temple romànic no en queda res. El 1595 es va ampliar l’església i s’aixecà l’absis i la nau de volta. El 1636 van inaugurar un nou retaule de l’altar major. Entre el 1737 i el 1748 es va encarregar a l’arquitecte Francesc Mas la construcció d’una nova església més gran. El 1802 es va inaugurar. Per sufragar aquestes obres es va fundar el Teatre Principal d’Olot.

A la façana hi veiem una porta rectangular entre dues columnes. Al damunt un cos superior molt ornamentat, dues fornícules i un gran rosetó. A cada costat s’alcen dues torres de planta quadrada que deurien projectar per a campanars.

A cada banda de la porta hi trobem dues làpides amb les següents inscripcions: “Aquesta església és successora de la que js rn un diploma carolingi de l’any 872 consta fundada de temps antics en honor de Santa Maria en el lloc de Bas anomenat ‘Olotis’”. L’altre diu: “Aquesta església anomenada del Tura ha estat novament reedificada en una part de la façana principal en l’any del Senyor MCMXXX del pontificat de Pius P.M. Any IX”.

El 1936 es va destruir el campanar i es va cremar l’interior. El 1943 es va reconstruir. El 1947 es va col·locar una rèplica de la imatge de Sant Josep Oriol feta per l’escultor olotí Martí Casadevall. El 1956 es va inaugurar un nou altar major. El 1936 també van intentar destruir la imatge de la Mare de Déu del Tura. Aquesta va quedar malmesa i es va portar a l’Hospici fins que les obres de reconstrucció de l’església fossin acabades. El 1988 es va dur a Sant Cugat del Vallès perquè fos restaurada. Aquesta imatge, del segle XII, és considerada una de les més importants de l’art romànic català.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (I). Olot: Impremta Aubert.