Introducció

Taula 1. Idescat, 2014
Descripció física
Altitud Superfície Hab./Km2 Lat – Long
443 m. 29 km2 3.9 % comarcal 1168.2 42.183189N 2.489306E
 Taula 2. Wikipedia 2015
Població
1717 1787 1857 1900 1930 1950 1970 1981 1990 2004 2014
2868 9383 11134 8334 12244 14913 21626 24892 27027 30306 33913
Taula 3. POUM, 2008 (ha.)
Superfície
Zona Boscada Zona agrària Zona urbana
Taula 4. Municat, 2013
Veïnats
Nom Habitants
Olot 24539
Sant Cristòfol de les Fonts 9192
Batet de la Serra 250

La ciutat està travessada pel Fluvià i en el seu terme s’hi poden trobar quatre volcans: el Montolivet, el Montsacopa, la Garrinada i les Biseroques. El seu terme limita a l’oest amb Riudaura i la Vall d’en Bas, al sud amb les Preses, al sud-est amb Santa Pau, al nord-est amb Sant Joan les Fonts i al nord-oest amb la vall de Bianya. El 1971, Batet fou agregat al terme municipal d’Olot.

La població d’Olot no ha parat de créixer en el temps. En el segle XVIII tenia 2627 habitants i l’any 1860 ja passava dels 10000, xifra que va mantenir fins els anys 20 del segle passat. Els anys 40 tenia 14918 habitants; el 1960, 17664; el 1970, 21626; el 1975, 22941; el 1981, 24892 i el 1998 en tenia 27664.

Se sap que cap al segle XII existia un recinte murallat a la ciutat. Xavier Puigvert i Gurt el descriu així: (L’època medieval. Col·lecció Quaderns d’Història d’Olot)

“ El recinte primitiu, totalment desaparegut, només resta fossilitzat en el perímetre que marquen el carrer Valls Vells, l’antic fossat que tancava el nucli pel nord i els marges de la plaça Palau, a l’extrem oriental. Les portes principals de la vila eren el Portal del Capsarroca, el Portal del Pont, d’on sortia el camí de Batet i Santa Pau, i el portal de Santa Maria, origen dels carrers Clivillers i Santa Maria. El palau originari de l’abat de Ripoll quedava fora muralla, a l’actual emplaçament de can Deu, i no va ésser fins a l’època moderna que es va traslladar a l’interior del nucli, vers el pont i la placeta de Santa Magdalena. Aquest reducte fortificat es va mantenir durant molts anys, malgrat el constant increment demogràfic de la vila. És probable, però, que s’ampliés fins el carrer Valls Nous durant els anys 1362, 1369 i 1390 en què es van realitzar diverses intervencions per reparar els murs i les portes d’entrada i netejar els fossats”

A la ciutat actual, el recinte seria el següent: sortint de la plaça Palau pel carrer Valls Vells (on han enderrocat un edifici) fins l’església del Tura i llavors baixar pel carrer Vall Nous, on es fa el ball de l’Hora, i fins arribar al riu, per després tornar, resseguint el riu fins la plaça Palau.

Per conèixer tot l’itinerari urbanístic i monumental d’Olot es pot llegir el llibre de Jordi Pujiula i Ribera, Olot, Impremta Aubert, 1995.

El 1906, Olot ja veia que el barri vell es quedava petit així que va començar una reordenació urbanística. Aquesta fou portada a terme per Manuel Malagrida i Fontanet. Així es va crear l’eixample Malagrida. La dècada dels 30 varen veure néixer el sector de Sant Miquel. En aquestes dates es va fer la programació del barri de les Fonts, que als 70 se l’hi va unir el barri de Benavent. En els anys 60 es va crear el barri de Mas Bernat que formava un conjunt amb el barri de Sant Cristòfol. En aquestes dates van anar creixent els barris del Morrot, de l’Hostal del Sol i Sant Roc. Aquest últim es va erigir en parròquia el 1960. A finals dels 60 es va crear el barri de Bonavista. Finalment hi ha el barri de Pequin, popularment “la solfa”. Aquest sobrenom prové del fet que al principi del carrer de Santa Coloma hi vivia un músic  que tot el dia interpretava, per això la gent deia “allà on viu el de la solfa…”. El nom de Pequín sembla que prové de la gran distància que hi havia entre aquest barri i el centre de la ciutat. El barri de les Tries es va començar a formar, també, als anys 60. Es anys 70 van aparèixer els barris del Pla de Dalt, Pla de Baix i les Planotes.

Com a tota la comarca, els sismes del segle XV van destruir gran part de la ciutat. Probablement es per això que no es conserva quasi cap resta de l’antiga muralla.

Des de l’any 1911 fins el 1969 va haver-hi una connexió amb tren amb Girona, passant per les Preses, Sant Feliu de Pallerols, les Planes d’Hostoles, Amer… fins arribar a Girona.

La industria d’Olot va ser de caire artesanal, destacant el sector tèxtil. A principis del segle XIX va davallar a causa de les comunicacions deficients i les crisis polítiques que van afectar la comarca. A partir del segle XX, aquesta indústria va tornar a tenir importància gracies a la millora de les comunicacions.

Cal destacar la indústria de la imatgeria religiosa. El 1880 es va crear el primer taller de sants “El Arte Cristiano”. Fins avui, aquests tallers han tingut molt bon reconeixement fora les nostres fronteres.

En l’aspecte artístic cal destacar l’Escola de Belles Arts, creada el 1783 sota la protecció del bisbe Lorenzana.

Els principals barris d’Olot són: La Canya, Pla de Baix-Morrot, Les Tries, Sant Miquel, Barri vell, Pla de Dalt, l’Eixample Malagrida, Sant Cristòfol les Fonts, Batet, Sant Roc, Pekin i Bonavista.

Com arribar-hi

Història

Olot ve documentat per primera vegada el 871 en un precepte concedit per Carles el Calb a l’abat Racimir i els monjos de Sant Aniol d’Aguja. Aquest monarca donava als monjos les valls de Sant Aniol, de riu i el lloc d’Olot, amb l’església de Santa Maria. El 977, el comte-bisbe Miró dóna un document de fundació del monestir de Sant Pere de Besalú, en el qual cita la parròquia olotina de Sant Esteve en terres d’en Bas.

Els segles X i XI, Olot era simplement una vil·la situada entre el Fluvià i la riera de Riudaura i estava constituïda per cases o masos que s’agrupaven en veïnats per conrear les terres que eren molt fèrtils. En aquestes dates, Olot depenia del comtat de Besalú fins el 1097 que Bernat II el va cedir a l’abat de Ripoll. Aquests abats van construir un palau que ara ja ha desaparegut, però que va donar nom a la plaça del Palau actual.

Als inicis del segle XIII es va construir una muralla per protegir tota la vil·la. Sembla que la segona part del segle XIII, aquesta es va ampliar.

El 1368 van ser cedits a l’infant Martí tots els drets tradicionals sobre el comtat. Aquest va exigir a l’abat de Ripoll la venda de la jurisdicció d’Olot però l’abat s’hi va negar. Aquestes baralles van continuar fins que a finals del segle, el rei s’ho va quedar tot.

El segle XV, Olot va patir els terratrèmols de 1427-28 que van destruir la ciutat. Més tard es va procedir a la reconstrucció de la ciutat a partir de la zona de la Pía Almoina. Després van venir les revoltes remences. El 1463-64 la població va se incendiada i saquejada. Des del 1471 i durant vuit anys, la ciutat va estar en poder de Verntallat.

Si bé el segle XVI es pot considerar una època plàcida per Olot, el 1589-90 va arribar la temuda pesta.

El segle XVII, però, va ser molt dolent. Una nova pesta, afegida a la guerra dels Segadors, va provocar la mort d’una tercera o quarta part de la població. Els anys 1641 fins el 1662, Olot va tenir moneda pròpia.

La situació geogràfica d’Olot, extensiva a tota la comarca, va provocar contínues incursions de l’exercit francès. Un dels fets més greus va ocórrer el 10 de març de 1695. Un incident que va començar a Sant Esteve d’en Bas “… i seguí cap a Cudella, pont de Sant Roc i vila d’Olot, sobretot en l’Hospital i església del Carme. Els d’aquí tingueren 7 morts i 5 ferits, mentre el derrotat exèrcit francès tingué 260 morts i 826 presoners…”

El segle XVIII va portar més guerres. Tot i que la guerra de Successió ja estava acabada, entre el 1719-20, 10 presoners que hi havia a la vila van ser penjats en les forques en el Camp del Firal. En aquesta època, Olot va ser ocupada pels francesos durant cinc mesos.

El 1750 es va ampliar l’església parroquial de Sant Esteve. També es va reedificar i ampliar l’església del Tura. Això va permetre mitigar les penúries dels obrers encarregats de les obres. En aquestes dates també es va iniciar la construcció de l’Hospici, que va servir un temps de casernes i hospital militar.

A principis del segle XIX els francesos van tornar a la càrrega. En aquelles dates, l’alcalde d’Olot, junt amb el seu vereder i agutzil, van ser morts al Bosc de Tosca per francòfils. Durant la guerra de la Independència, Olot va ser ocupada varies vegades per les tropes franceses fins que, a finals de la guerra, el 10 de març de 1814, en la seva marxa, els francesos van volar les fortificacions de Sant Francesc.

En els anys següents, Olot va viure etapes liberals seguides d’etapes sota el domini del rei. En aquest temps convulsos, hi hagué una epidèmia de còlera.

Entre els anys 1834 i 1876 hi van haver les tres guerres carlines. El 1848, Olot va ser assaltat pels carlins. Al capdavant de l’escamot de 300 homes hi havia Josep Estartús, de Sant Privat. L’ocupació només va durar unes hores. El 1868, l’ajuntament d’Olot va ser substituït per una junta revolucionària. Es van convocar unes eleccions que va guanyar Joan Deu i Ros. En aquesta època, Joan Deu va convertir l’església de Sant Esteve en una caserna i presó. Degut a que era antireligiós, va permetre tot tipus de sacrilegis dins l’església; l’emblema de la Santíssima Trinitat servia de diana per els exercicis de tir; les piques beneiteres de pedra, d’abeuradors del bestiar i el Sagrari com a canera del gos de l’alcalde.

Si en un principi Olot era majoritàriament liberal, en la tercera guerra carlina, es va decantar pel sector carlista. En aquells període, el general Savalls hi va fixar la Capitania General del seu exèrcit. Gran part de la comarca s’havia decantat des del principi pel sector carlí.

Durant l’època carlista, a Olot es succeïen les festes. Quasi totes al palau dels marquesos de Vallgornera i a can Trincheria. Les reunions polítiques es feien a can Solà-Morales. L’any 1875, des del balcó d’aquesta casa, el brigadier Tristany, capità general de Catalunya, va proclamar els Furs de Catalunya atorgats pel Carles VII.

La industria, en aquests anys, es va aturar a Olot, i va la població va perdre la qualitat de capdavantera en la industrialització de Catalunya.

El 1876 es va restaurar la monarquia amb Alfons XII i la pau va tornar a les contrades. Els anys següents van ser d’intensa activitat a Olot; es va construir la carretera de Sant Joan les Abadesses; es van començar les obres del col·legi dels Escolapis; es va reconstruir el Teatre Principal, incendiat durant la guerra; es va implantar la nova indústria d’imatgeria religiosa…

El 22 de gener de 1907, Olot es va convertir, per Reial Decret, en ciutat.

El 1936 va esclatar la guerra civil fins que el 7 de febrer de 1939 van entrar a Olot les tropes nacionals comandades pel general Alonso Vega.

Llocs d’interès

Elements arquitectònics

  1. Cases
    1. Pequin
      1. Torre Castanys
    2. Sant Cristòfol les Fonts
      1. Mas Ventós
    3. Barri Vell
      1. Can Trincheria
      2. Can Bolòs
      3. Casa Vallgornera
      4. Casa Malagrida
      5. Casa Pons i Tusquets
      6. Can Vayreda
      7. Casa Solà-Morales
  2. Elements religiosos
    1. Barri Vell
      1. Claustres del convent del Carme
      2. El Carme d’Olot
      3. Sant Francesc d’Olot
      4. Sant Esteve d’Olot
      5. El Sagrat Cor d’Olot
      6. La Mare de Déu del Tura
      7. Sant Pere Màrtir
    2. Sant Cristòfol – Les Fonts
      1. Mare de Déu de la Salut
      2. Sant Cristòfol les Fonts
    3. El Pla de Dalt
      1. Sant Andreu del Coll
    4. La Canya
      1. L’Esperança de la Canya
    5. Sant Roc
      1. Sant Roc d’Olot
      2. La Verge dels Desemparats
    6. Batet
      1. Santuari de la Santíssima Trinitat de Batet
      2. Santa Maria de Batet
      3. Oratori de la Sagrada Família
  3. Fortificacions
    1. Pla de Dalt
      1. Casa fortificada dels senyors del Coll
  4. Obres civils
    1. Barri Vell
      1. L’Hospici
      2. L’Hospital de Sant Jaume
    2. Sant Roc
      1. Pont de Sant Roc

Elements cultural-etnològic

  1. Fonts
    1. Sant Cristòfol – Les Fonts
      1. Font de la Deu
      2. Font de la Moixina
    2. Sant Roc
      1. Fonts de Sant Roc
    3. Les Tries
      1. Font de les Tries

Elements naturals

  1. Geòtop
    1. Les Tries
      1. Volcà la Garrinada
    2. Sant Cristòfol – Les Fonts
      1. Volcà les Biseroques
    3. Barri Vell
      1. Volcà Montolivet
      2. Volcà Montsacopa
  2. Boscos singulars
    1. Sant Roc
      1. Bosc de Puig Roig

Elements ambientals-paisatgístics

  1. Zones
    1. Sant Cristòfol – Les Fonts
      1. La Moixina
    2. Pequin
      1. Parc Nou

Festes i aplecs

Més informació