Descripció

Es un santuari marià del segle XII. Està format per una nau, allargada posteriorment per la banda de ponent. En aquesta part hi ha actualment el campanar d’espadanya d’un ull. Hi ha, també, la porta. Sobre aquesta hi ha una espitllera. L’entrada primitiva, adovellada, és a migjorn. Al seu costat hi ha dues finestres. L’absis és rodó amb una finestra de doble esqueixada al centre. Tots els murs tenen cornisa. La teulada primitiva va ser sobrealçada per situar-la al mateix nivell de l’obra que va modificar la nau.

El 1982 es van fer obres de restauració. Es van col·locar portes noves, es van renovar les estructures i es va enrajolar l’interior amb els cairons originaris. Es va reconstruir l’altar i va ser col·locada la nova campana, de nom “Bassegoda”, i que va ser apadrinada pels masovers de can Gustí.

Es creu que el nom “Agulles” és una corrupció d’”Aguges”. Es creu que el nom prové de la tradició de canviar les agulles de les dones per les que duia la Mare de Déu clavades a la roba.

Sobre la imatge, aquesta “Fou trobada en el segle XIII, segons tradició, per un pastor, en el lloc on entre les cingleres de Sant Aniol, Riu i Bassegoda s’hi aixeca la capella de la Mare de Déu de les Aguges”. Ramon Grabolosa, a l’obra Besalú, diu: “No podem pas prescindir de la tradició. Volem dir: del bou i de la troballa miraculosa. Aquí també, en aquest indret de verdors immaculades, fou descoberta la imatge primitiva de la Mare de Déu, la qual, després, rebria veneració a la muntanya del Mont. Això, que actualment en diríem “l’operació bou”, en aquells temps es va realitzar arreu de la contrada. Hi ha un copiós inventari de marededéus recuperades per aquest procediment llegendari arreu del país i, encara, molt més enllà. És una tradició que ja ens venia de fora”. Finalment, hi ha una versió de 1977 d’Antoni Noguera i Massa: “La imatge que s’hi venera és invocada per a aconseguir la pau, i amb preferència en qualsevol accident causat per les agulles. Hi ha qui fa recular la troballa de la marededéu al temps que els monjos de Sant Aniol habitaven llur monestir; tanmateix, cal creure que fou a la cova dita de la Mare de Déu de les Agulles el lloc on diuen que fou descoberta la imatge, que durant molt de temps rebé culte a l’església de Sous. En aquesta cova fou arrabassada i destruïda una imatge de pedra calcària, del segle XIV, semblant a la que es venera al santuari”.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (I). Olot: Impremta Aubert.

Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.

Pi i Tramunt, Daniel (1981). Santuaris muntanyencs de la Garrotxa. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.