Descripció

Hi ha documents que citen el lloc de Pruneres com un alou del monestir de Sant Pere de Camprodon, però no parlen de l’església. Aquesta seria del segle XII. La primera cita del Santuari és de l’any 1338. Segons Monsalvatje l’església va ser possessió des del segle XIV del priorat de Santa Maria del Coll de Panissars. Més tard va passar a dependre de la d’Oix.

El temple és d’una nau amb volta de canó apuntada. A llevant hi ha l’àbsida semicircular amb una finestra de doble esqueixada i cornisa. A migdia hi ha la porta adovellada, cornisa, finestra de doble esqueixada i una espitllera. També hi ha una galilea amb cinc arcs de mig punt. En aquesta part del temple hi havia, a principis del segle XX, un ossari i dos làpides sepulcrals d’alabastre del segle XIII-XIV. Al Museu d’Olot s’hi guarden les restes que es van salvar de la destrucció del 1936. A ponent hi ha el campanar d’espadanya i un sol ull.

Des de 1972 fins al 1981 es van fer obres de restauració. Es va treure la construcció que hi havia sobre la nau durant els segles XVII-XVIII. També es va refer el campanar de torre, però al 1978, un llamp el va destruir. Després d’això es va decidir recuperar el vell campanar d’espadanya primitiu. El 6 de desembre de 1981 es va fer la inauguració de les obres.

Al Museu d’Art Romànic de Barcelona hi ha la imatge de fusta que es venerava al Santuari.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (I). Olot: Impremta Aubert.

Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.