Descripció

La primera cita del lloc és del 979, en el testament del comte-bisbe Miró atorgat al monestir de Cuixà: “…in villa qui dicunt Orto Modario cum ipsa ecclesia qui est sita in honore Sancti Michaeli…”. L’any 1011 la trobem en una butlla del papa Sergi IV confirmant els béns i possessions del cenobi de Cuixà. El 1279 i 1280 ve citada “ecclesia de Orto Marerio” i “ecclesia de Ortomorerio”. El 1362 la trobem com “Sancti Michaelis de Ortomonerio”. El 1585 va perdre la categoria de parròquia independent i passà a dependre de la d’Oix.

L’edifici, d’una sola nau, té la porta d’entrada a ponent damunt la qual hi ha una finestra i el campanar d’espadanya de doble obertura. A migdia hi ha dues finestres i cornisa. S’aprecia un petit alçament posterior de la teulada. L’àbsida, a llevant, és semicircular i té finestra central i cornisa.

Molt a prop de l’església hi ha els famosos roures d’Hortmoier.

Situació

Con sempre que es parla de camins de l’alta Garrotxa, cal anar amb compte amb el seu estat.

Fotografies

Bibliografia

Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (I). Olot: Impremta Aubert.

Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.