Descripció

L’església ve citada en un document de l’any 1228, on consta que Alemanda de Sales prestà homenatge a favor de Guillem, bisbe de Girona, pels feus que tenia en la parròquia per compte de l’Església gironina. Se la cita com a “Sancti Michaelis de Piru”. Aquesta denominació es manté en el segle XIV. L’any 1691 ve citada com a “Sancti Michaelis de Pera”. Al segle XVIII tenia agregades les capelles de Monars i Bestracà, amb un sol capellà per les tres.

Es tracta d’una construcció romànica del segle XII, modificada en temps posteriors. La volta de la seva nau és apuntada. L’àbsida era a llevant i es va suprimir en el segle XVII o XVIII. En el seu lloc s’hi va construir la sagristia. A migjorn hi ha fris, mènsules, cornisa i un edifici annexa. En aquesta part hi trobem la porta d’entrada, sota un porxo, amb l’arcada ornada amb diverses boles. A ponent hi ha el campanar, inicialment d’espadanya de doble obertura, convertit en torre. A l’interior hi ha una pica baptismal romànica de formes simples.

Situació

És recomanable deixar el cotxe al trencat que porta a Sant Miquel de Pera, just a la carretera d’Oix a Beget. En deu minuts s’arriba a l’església.

Fotografies

Bibliografia

Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (I). Olot: Impremta Aubert.

Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.