Descripció

El 1264, un abat del monestir de Santa Maria d’Arlès constata l’establiment del mas Ferrussola a favor de Guillem de Masó i el seu fill Arnau. En establir-se al mas, els Masó van adoptar el nom de la propietat. Els membres de la família han sigut batlles quasi perpetus de la població. L’any 1300, Joana Ferrusola es va casar amb Joan Pineda de Toralles, el qual adquirí el domini de la casa. En els arxius de la casa figuren 32 generacions de la família.

Durant les guerres carlines, s’hi van allotjar carlins, tot i que la família era liberal. Això va fer que en els baixos hi hagués carlins i en la primera planta, amagats, liberals. A la guerra del 1936, el mas també va servir als dos bàndols. Mentre el mas era seu de l’Estat Major republicà, al primer pis s’hi amagaven refugiats nacionals.

Té planta rectangular amb un ampli teulat de dos aigües. A la façana de migdia hi ha tres arcs de mig punt als baixos. Aquests sostenen l’eixida del primer pis. A les golfes hi ha tres finestres amb arcs de mig punt. Els murs estan emblanquinats excepte els carreus visibles de les cantonades i de les finestres. A la porta d’entrada hi ha un dentell amb la data del 1860.

Nota: segons el POUM de Montagut i Oix, Can Bolós també és conegut com a Can Ferrussola. En el llibre de Maruja Arnau, però, parla de can Bolós com un mas diferent. Els mapes d’Alpina i de l’ICC també separen les dues masies, situades, això si, molt a prop l’una de l’altre.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (I). Olot: Impremta Aubert.

Catàleg de Bens. POUM de Montagut i Oix [consultat el novembre de 2015]