Descripció

La primera citació del temple és de 1017, quan trobem la butlla signada pel papa Benet VIII on es confirmen les possessions del monestir benedictí de Sant Esteve de Banyoles i entre elles hi ha el temple de “Sancti Andree de Rovilias”. De finals del segle XI és la citació “Sancti Andree de Riutulis”. El segle XII el topònim es converteix en “Ramilis, i al segle XIV, “Roviliis”.

Es tracta d’una construcció d’una sola nau, amb volta de canó i arcs torals. L’absis, semicircular i amb una espitllera al centre, es troba a llevant. A migdia hi ha la sagristia, afegida al mur. La porta d’entrada té una llinda amb la data del 1798 i és a ponent. Damunt seu hi ha un ull de bou. El campanar és a la banda sud-oest. Té una estructura octogonal i acabat en cúpula. És d’època moderna i fet amb rajols. La porta conserva un forrellat romànic, de ferro forjat i acabat amb cap de dragó.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.