Introducció

Taula 1. Idescat, 2014
Descripció física
Altitud Superfície Hab./Km2 Lat – Long
241 m. 17.3 km2 2.36 % comarcal 25.6 42.201719N 2.699914E
 Taula 2. Wikipedia 2015
Població
1718 1787 1857 1900 1930 1950 1970 1981 1990 2004 2014
246 253 926 708 691 656 500 385 349 365 443
Taula 3. POUM, 2008 (ha.)
Superfície
Zona Boscada Zona agrària Zona urbana
Taula 4. Municat, 2013
Veïnats
Nom Habitants
Bruguers 103
Les Carreres 33
Dosquers 9
Jonqueres 33
Llorenç i el Molí d’en Llorenç 17
Maià de Montcal 177
El Pla de Baix 27
La Riera 40
Usall 9
Vila-rodona 5

Aquest és l’últim poble de la Garrotxa que es troba en direcció l’Empordà. L’any 1978 es va celebrar els seus mil anys d’història.

El seu terme limita; al nord i oest per Cabanelles, a l’est per Crespià, a sud per Sant Ferriol i Serinyà. El riu Fluvià transcorre pel sud del seu terme i també és solcat per les rieres de Maià i de Segueró. En general el poble està molt disseminat exceptuant l’església parroquial, l’ajuntament i algunes cases que es troben al nucli urbà. Es troba a les faldes del santuari de la Mare de Déu del Mont (aquest santuari pertany a la parròquia de Sous i administrativament a Albanyà a l’Alt Empordà).

El poble està, com s’ha dit, molt repartit. Es pot distingir els següents veïnats: el Quer (on hi ha l’església), les Ferreries, Dosquers, Bruguers, Jonqueres, Llorenç i Pocafarina.

La tasca principal al municipi és l’agricultura, la industria és escassa.

Dosquers

Aquest poble es troba a la dreta en direcció a Besalú. L’any 1933 es va adscriure a la comarca de l’Alt Empordà, tot i que va durar poc. L’any 1937, la Generalitat de Catalunya el tornà a la comarca de la Garrotxa. Finalment, a l’any 1969, es va acabar unint amb Maià de Montcal. Actualment hi viuen sols 6 persones (Font: Viquipèdia). Té una extensió de 4.45 km2 i no té zona urbana.

Com arribar-hi

Història

Com s’ha dit abans, Maià té mil anys d’història. El primer document data del 978. És un diploma on ve citat el lloc com a “vila Maliano” referent a una donació feta pel comte bisbe Miró al monestir de Sant Pere de Besalú.

En el segle XIII el rei Jaume I va fer diverses concessions a favor del bisbe de Girona per als homes de Dosquers, Pedrinyà i Crespià, eximint-los de la jurisdicció del castell de Besalú.

El segle XVII Maià pertanyia als reis, mentre que Dosquers pertanyia al món eclesiàstic.

Maià ha estat sempre un nucli principalment agrícola. Els conreus principals eren els cereals i el blat de moro, llegums, hortalisses, vinya i oliveres. El bosc també aportava riquesa.

Llocs d’interès

Elements arquitectònics

  1. Cases
    1. Can Travé
    2. Can Coromines
    3. Can Pou
  2. Edificis Religiosos
    1. Sant Vicenç de Maià
    2. Santa Maria de Jonqueres
    3. Sant Prim i Sant Felicià de Maià
    4. Sant Martí de Dosquers
    5. Creu de Dosquers
    6. Creu de Maià de Montcal
  3. Fortificació
    1. Castell de Dosquers
  4. Obra civil
    1. Pont de Mas Riera

Elements naturals

Festes i aplecs

  • 22 de gener o el diumenge posterior: Festa major de Sant Vicenç.
  • 15 de maig o el 3er diumenge de maig: El roser.
  • 25 de juliol: Festa de Dosquers.
  • Dissabte següent de la Pasqua Granada: Romeria a la Mare de Déu del Mont.

Més informació