Descripció

Es troba la primera referència l’any 1119 amb motiu de la consagració pel bisbe Berenguer Dalmau. Es creu que l’església actual seria la tercera construcció. De la primitiva no en queda res.

En la visita pastoral del bisbe Baltasar Bastero el 1738, aquest va manar al batlle, regidors i poble que fessin una ampliació de l’església, ja que el que hi havia en aquell moment era insuficient pel poble. La falta de diners va fer que l’ampliació es dugués a terme molts anys després. Va ser en el transcurs del segle XIX que, en diverses fases, es va anar completant el nou edifici: construcció del cloquer, arranjament de la façana amb l’escalinata, afegit d’alguns altars i altres millores.

L’any 1904 es va rebaixar el teulat per poder obrir dues finestres noves. S’hi van col·locar vidrieres policromades. L’any següent es va fer la reforma del campanar de llevant i, la primavera de 1906, es va tornar a reformar la façana i es va construir el segon campanar. Les obres van ser dirigides per l’arquitecte Alfred Paluzie. Gran part de les obres van ser pagades directament pel mn. Genís Rasclosa, qui, abans de morir, va deixar una nota escrita en que donava tot el que se li devia a l’església. El 1918, el bisbe Francesc Mas va visitar la parròquia i va deixar escrit: “Vistas las anteriores cuentas, las aprobamos y alabamos el celo y generosidad del Rdo. Sr. Cura-Párroco por haber cedido espontáneamente e irrevocablemente, en favor de la parroquia, el déficit de 4054 ptas con 85 céntimos. Francisco, obispo de Gerona”.

El 1930 es van fer obres de millora a càrrec de l’arquitecte gironí Rafael Masó i Valentí i la part artística va ser feta pel pintor Bartomeu Mas i Collellmir.

L’església consta de tres naus. Inicialment les dues naus laterals quedaven tancades al transsepte. En unes obres de millora es van obrir mitjançant un gran arc en cadascuna de les dues naus.

El 1936, els milicians van entrar al temple i el van destrossar. Es va salvar una creu gòtica de plata i uns encensers també de plata. També es va poder salvar l’arxiu parroquial, excepte els dos primers llibres de matrimonis.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (II). Olot: Impremta Aubert.