Descripció

Gran casal situat a la plaça major. L’edifici va des del costat de l’església i segueix pel carrer de Sant Pere. Té dos pisos d’arcades i portalada adovellada de grans carreus. Una galeria travessa el carrer formant una arcada sobre la plaça i el carrer de Sant Pere, en la qual s’hi obren finestres corresponents a estances del primer i segon pis.

A la part posterior hi ha una era amb una pallissa que es sosté per un gran arc de reminiscències gòtiques.

El casal és un dels més antics del poble, del 1099. El cognom Mata ve citat d’antic. Ramon Grabolosa diu: “… la vellúria, els rastres objectius dels capítols remots de la seva història (les Preses) s’escau en les pairalies dels encontorns. La Mara, Sa Masó o la Boada, qui sap si d’altres també, foren la llar dels primers terratinents, amb domini social i polític”.

Josep Mata i Soler va ser batlle de les Preses el 1787-1789 i 1791-1792. Nicolau Mata també ho fou el 1885.

A la Mata s’hi allotjaven el notari i procurador que feien els capbreus dels propietaris del lloc duran els dies que es trobaven al poble. També es diu que el capitost Savalls s’hi va allotjar.

La llegenda de l’origen de les Preses està vinculada amb la Mata. En temps remots, les planes d’en Bas i de les Preses eren cobertes per una llacuna. Els viatgers havien de travessar el llac amb barca per dirigir-se a Barcelona. Una noble família d’Empúries es troba amb una forta ventada seguida d’una tempesta i van naufragar. Tan sols es va salvar un noi, qui va ser endut per les onades fins a una mena d’illa envoltada de mates. Un pastor va veure el noi i el va recollir, adoptant-lo com un fill. Aquest va construir una casa en el lloc i el va anomenar la Mata. Amb el temps es van anar construint cases al seu voltant fins a formar el poble de les Preses.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (II). Olot: Impremta Aubert.