Descripció

L’any 1155 trobem un document on es cita “Sancte Marie de Yncisis”. Al segle XIV es passa a denominar “Enciis”. El 1691, en els “Sinodals de la diòcesi gironina”, Romaguera l’esmenta com a “Beate Marie de Entiis”.

Fins l’any 1936, l’església va guardar una imatge romànica de Santa Maria. La talla, que es cobria amb vestidures postisses, presidia el retaule de l’altar major, construït el 1756. La tradició diu que la talla de Santa Maria va ser trobada en una cova després de la invasió sarraïna.

El temple ha estat molt modificat i sobrealçat. Conserva l’àbsida romànica amb arcuacions llombardes i fris fent dent de serra. Per migdia, l’àbsida és parcialment cega a causa dels afegits. En la llinda d’una finestra consta la data de 1734. El campanar, de torre, té finestrals oberts als quatre vents i gàrgoles al teulat, i una pedra cantonera amb la data de 1702. La porta d’entrada és a ponent i és, també, de l’època d’ampliació del temple. La porta està coberta per un porxo aguantat per dos pilars, en un dels quals es pot veure la data de 1680. Sobre el teulat del porxo hi ha dues finestres, amb llindes cadascuna, on consta la data de 1704. En una de les construccions annexes hi trobem una pedra cantonera amb la data de 1696, mentre que en la llinda de la porta d’entrada en unes dependències situades sobre el temple hi trobem la data de 1693.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.