Descripció

Es troba situat a 600 metres d’alçada dominant la vall d’Hostoles, al límit entre els pobles de Sant Feliu de Pallerols i les Planes d’Hostoles.

L’origen del castell es trobaria entre els segles IX i X, en temps de la Reconquesta. Formava part del sistema defensiu del comtat de Besalú. El primer senyor del castell que trobem en documents és Miro I el 1015. El 1017 prestava homenatge al comte de Barcelona, el qual el feia executor testamentari. Més tard els comtes de Barcelona Ramon BerenguerI i Almodis donen el feu els castells d’Hostoles i Puigalder al fill de Miro I, Eneas Miró.

El 1107 trobem Galceran d’Hostoles signant com a persona de confiança un pacte entre els comtes de Barcelona i Besalú. El 1118-1120 trobem un altre Miró (Miró II) com a senyor del castell. El 1207 hi ha Miró III. El 1212, Dolça, filla de l’anterior. El 1225 Dolça es casa amb Galceran de Cartellà. El seu fill, Guillem de Galceran, és senyor del castell fins el 1290.

Guillem de Galceran es va casar amb Blanca de Creixell. Aquest matrimoni va unir els castells de Cartellà (Sant Gregori), Falgons (Sant Miquel de Campmajor), Creixell (Creixell – Tarragonès)   i Pontós (Pontós – Alt Empordà). El poder que van tenir els va crear molts problemes. Trobem algunes citacions del Veguer de Girona contra un o altre: el juny de 1267 cita a Blanca d’Hostoles “…per extorsions contra el cambrer de Ripoll: el desembre de 1272 a Guillem de Galceran per negar lliurament de la potestat del castell d’Hostoles ordenada pel sobirà i, encara per haver acudit amb alguns dels seus homes de Pontós a cremar, robar i executar altres maleses contra béns propis de Bernat de Pontós; el maig de 1273, Guillem Galceran havia de respondre de la captura i reclusió a Pontós d’un home propi d’Avinyó i se li imputava l’apropiament indegut de penyores, la presa d’un home del prior de Lledó… i també l’agost de 1274, se l’acusa del robatori de diners, comès en camí públic a un home alemany anomenat Aerman”. Aquestes citacions no lliguen molt amb la descripció que fa el cronista Ramon Muntaner de Guillem Galceran i que el descriu com a heroi de guerra, a Calabria i Sicília,  i que va morir als noranta anys al castell d’Hostoles envoltat dels seus estimats.

El 1309, Ermessendis de Cartellà presta homenatge al rei Jaume II com a senyora del castell. Es casa amb Bernat Hug de Serrallonga i tingueres dos fills: Guillem Galceran de Cabrenys i Beatriu de Serrallonga. Guillem va morir sense descendència i el castell passà a mans de la seva germana Beatriu. Aquesta es casa amb el vescomte Dalmau de Rocabertí. A partir d’aquí, les possessions del castell d’Hostoles i de Cabrenys passen a la família Rocabertí. Els dos van a viure a Maçanet de Cabrenys. Tot i això, no van abandonar les seves possessions a la Vall d’Hostoles. Veiem com el 1319 Dalmau de Rocabertí presta homenatge per raó dels delmes del castell d’Hostoles, Puig-alder i Rocacorba.

Del 1344 al 1385, és senyor del castell Guillem Galceran de Rocabertí. El 1416 n’és possessor Guerau de Rocabertí. El 1419, però, el rei Alfons redimeix les jurisdiccions de la vall i el castells passen a ser terra reial.

Poc després esclataria la revolta remença. Així, el 1462 Verntallat ocupa el castell d’Hostoles i el 23 d’octubre, ja acabada la guerra, concedeix el castell i la vall d’Hostoles al cabdill remença Francesc de Verntallat i el nomena vescomte d’Hostoles. El 1481, Verntallat encara és el senyor del castell amb l’excusa que el té per al Rei. El 1485 lliura els castell a la Corona. A canvi dels castells, Ferran el Catòlic li dóna unes cases, que havien estat confiscades, del carrer de Regomir de Barcelona.

En el segle XVI els castells d’Hostoles i de Puig-alder eren de Joan de Sarrierra-Gurb i de Pons, baró de Solterra. El 1600 passen a la seva vídua Magdalena d’Oms. El 1661 n’és propietària Cecília Descatllar, vídua de Dídac de Sarriera-Gurb i de Pons-Sarriera. El 1747 hi trobem Joan de Sarriera-Gurb i de Rocabertí. I el 1774, el seu fill Narcís de Sarriera-Gurb i de Cruïlles. Finalment va ser adquirit per un hereu de la família Torra de Sant Feliu de Pallerols.

En els Castells catalans trobem una descripció del castell feta per l’historiador Monsalvatge el 1919: “… Accesible solamente por el lado NO. Sus antigues muralles bordeaban las rocas del despeñadero; su torre del homenaje, parte todavía en pie, estaba situada al N. Y defendía perfectamente la entrada del Castillo, separada unos 45m. al O. del mismo, fromada en la parte N. Por la roca y las demàs partes por sillares de piedra labrada; siendo su bóveda romànica la que ha resistido los embates del tiempo y de los Hombres…”.

Saben que el castell tenia una capella dedicada a Sant Guerau gràcies a una rúbrica que de l’any 1319: “aliud in capella sancti Geraldi, castri de Hostalecio”.

L’any 2002, els ajuntaments de les Planes d’Hostoles i Sant Feliu de Pallerols van signar un conveni amb la propietària del castell Na Concepció Torra, per tal de rehabilitar les històriques ruïnes i promocionar el castell, així com millorar els accessos a peu.

Situació

En aquest punt trobarem l’inici del camí de pujada fins el castell.

Fotografies

Bibliografia

Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (I). Olot: Impremta Aubert.