Descripció

Església de l’antic priorat de canonges regulars de l’ordre de Sant Agustí, dedicada a Sant Corneli i Santa Magdalena. L’any 977 va instituir-se a Besalú la Canònica agustiniana de la qual sortiren els monjos que es van establir al Mont Gurni per tal de colonitzar-lo. El 998 ve citada ja documentalment, com a possessió del monestir besaluenc de Santa Maria, l’església de “Sancti Cornelii quae est in Gurno”, situada en un petit pla sobre les cingleres, al peu del Puigsacalm. Des del 1175 fins el 1578, data en la qual s’abandonà, hi ha notícies dels diversos priors que regiren el destí de Sant Corneli.

El temple, de petites dimensions, va ser modificat el segle XVIII, tal com es constat en la porta d’entrada, rectangular, a migjorn, en la llinda de la qual, sota una creu en relleu que s’acompanya amb ornamentacions florals per banda, consta una data imprecisa que correspon a l’esmentada centúria. La volta és de canó i l’àbsida semicircular, amb finestra central i cornisa per la part interior. El campanar, d’espadanya alta i simple, s’assenta a l’extrem de llevant de la façana sud, just a tocar l’àbsida. A ponent i nord, el temple té annexionada part de la masoveria que li fa costat. En els seus orígens, el temple tenia possiblement planta de creu llatina, ja que a la banda nord de la construcció hi ha una petita àbsida semicircular i una curta nau que comunicava amb la de l’església actual per mitjà de dues estretes arcades de mig punt, separades per un pilar, en aquests moment cegues. Aquesta àbsida i nau lateral es van convertir en habitació de la masoveria annexa.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.