Descripció

L’església parroquial de Joanetes ve citada el 1150 com “Sancti Romani de Jonates” en l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Joan les Abadesses. El topònim s’esmenta després amb les variacions “Junates” (1208), “Junetis” (1362) i “Juanetis” (1691).

Església parroquial de Joanetes. A la nau originària de volta de canó se li afegiren el segle XVII altres de laterals destinades a capelles i sagristia. La porta d’entrada antiga, a migjorn, devia ser sota el nàrtex sostingut per dos permòdols encastats ara sobre cada una de les piques beneiteres de l’interior del temple. Un representa un cap d’animal amb la llengua molt sobresortida, mentre l’altre és una testa d’home amb barba arrissada i partida en dues punxes, una de les quals és agafada per la mà d’un braç. Són, segons els estudiosos, els símbols del bé i el mal. La pica d’immersió, del segle XII, és ornada amb tres cordons trenats, sent la disposició de cada un en direcció oposada al del seu anterior.  A l’interior es poden veure tres arcs torals (un separant el presbiteri de la nau i els altres a començament i meitat de la nau), sent visibles a l’exterior, sota l’enlluït de la façana de ponent, diversos carreus romànics que envolten la portalada d’arcs en gradació, columnes i capitells florals. El campanar, assentat en el lloc que ocupava l’espadanya, és una torre rectangular acabada amb punxa. Els terratrèmols del segle XV van malmetre l’absis semicircular primitiu.

Situació

Fotografies

Bibliografia

MURLÀ I GIRALT, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.