Descripció

Aquesta capella situada al centre de la vall d’en Bas havia estat parròquia fins a l’any 1776, data en la qual el bisbe de Girona, Tomàs de Lorenzana i Butron, va incorporar-la a la de Sant Esteve d0’en Bas. La primera notícia documental coneguda de l’església és de l’any 998, en què se cita “Sancti Quintini” en la butlla signada pel papa Gregori V i en la qual és nomenada com a dependent del monestir de Santa Maria de Besalú. L’any 1000, el comte besaluenc Bernat Tallaferro en cedí la possessió a favor del citat cenobi.

Es tracta d’una petita construcció romànica ampliada, en la primera meitat del segle XVIII i per la banda de ponent, amb un cos d’edifici que va doblar la serva llargada. La part vell, romànica, a llevant, es va fer servir posteriorment com a sagristia fins que amb les obres de restauració efectuades durant l’estiu de 1980 va prescindir-se d’aquesta i tot l’edifici es va destinar al culte. La façana de llevant és rectangular, amb finestra central. El campanar d’espadanya s’assenta a la façana de ponent, on hi ha la porta d’entrada adovellada i a cada costat seu una finestra, destinades a facilitar la visió de l’altar major des de l’exterior quan l’església és tancada. Damunt la porta hi ha encara una altra finestra, més petita. A migjorn, a la part antiga, hi ha una finestra. En la restauració dels 80 es van treure els lluïments de l’interior. Ara encara són visibles els vells carreus romànics, de dimensions mitjanes.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.