Descripció

En els seus inicis la masia era coneguda per la masoveria Casadevall, que formava part de les possessions dels Puigpardines.

El desembre de 1404, Pere de Vallterra, senyor de Puigpardines, va establir a Pere Soler Pagat, tota la casa de Puigpardines amb la seva devesa i ribers, la masoveria de Casadevall i la Condamina del Pou. Per aquest establiment, Pere Soler havia de pagar anualment a Pere de Vallterra, 46 sous de moneda barcelonesa de tern en compensació de les tasques i agraris i per raó de la condamina, tres quarteres de forment per la festa de la Verge Maria d’agost.

El pas del temps i els terratrèmols del segle XV van anar deteriorant la casa. Això va fer que els successors de Pere Soler renunciessin el domini útil de la casa de Puigpardines i l’any 1437, tot el domini dels Puigpardines va passar als vescomtes de Bas. Tot i això, els hereus van continuar posseint la casa. Finalment, el març del 1475, ho van vendre a Joan de Torallas, sabater de Camprodon. Aquest va aprofitar les pedres de l’enderrocat castell de Puigpardines i va construir l’actual mas Toralles al mateix lloc on hi havia hagut el mas Casadevall. El 1843 encara hi vivia una descendent dels Toralles, M. Núria de Torallas i Busquets.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (I). Olot: Impremta Aubert.