Descripció

La casa també és anomenada La Calm. Es troba a les afores del poble de Sant Esteve d’en Bas.

És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. A l’entrada del casal hi trobem una inscripció que diu: “Consta en pergamins que ja existia el 1181. Fou renovellada el 1785. En esdevenir-ne senyors els hereus Llach-Calm, reten homenatge a llurs passats i la restauren en harmonia amb les modernes conveniències – 1922”.

El cognom Calm es troba el 1350 amb Bernat Calm, pare de Ramon, l’hereu del qual fou Jaume. Hi havia, també, dues filles, Francesca i Margarida.

Antigament, el mas era un senyoriu al·lodial dels senyors d’Espasens i el 2 de novembre de 1405, Pons de Farners absolgué de tot domini i servitud a Ramon i les filles citades, amb els seus bens, per tal que una vegada lliures poguessin escollir el senyor que més els plagués. Ramon Calm va haver de pagar dos sous i vuit diners de moneda barcelonesa de tern per cadascuna d’elles.

El 1638 consta com hereu Mateu Calm, a qui li fou establerta la muntanya de Santa Magdalena, amb la condició de restaurar la capella. En aquest mateix segle es va concedir, al mas Calm, el privilegi de tenir oratori particular.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (I). Olot: Impremta Aubert.