Descripció

Just al cantó de l’església de Sant Miquel de Falgars hi ha les restes del castell de Falgars anomenat “Castro de Castilionis” de la Casa vescomtal de Bas.

El trobem citat, per primera vegada, en un document a finals del segle XI amb el nom anterior, però l’indret ja era fortificat anteriorment a aquesta data.

Un memorial de Jaume II el cita “Rocam vocata de Castelló” i s’hi indica que el tal “Rocam” no fou castell ni posseïa termes. Però el seu fill i successor Alfons III, el 1328, contradiu aquestes manifestacions, reconeixent la categoria de castell, aclarint que els vescomtes de Bas el van posseir sempre en alou.

No se sap amb certesa si els vescomtes de Bas hi varen residir mai. Es creu que hi podien residir temporalment i que hi havia guarnició i castlà.

També es troba una altre document, de l’abril de 1323, on Ramon d’Empúries promet a Marquesa, comtessa d’Empúries i vescomtessa de Bas, que mentre posseeixi Castelló de Bas no deixarà entrar en aquest castell cap persona de les famílies de Cardona, Empúries, Santa Pau, Cabrera i Milany, ni a cap que pretengui tenir drets en el comtat d’Empúries i vescomtat de Bas.

El 9 de juliol de 1338, el rei Pere III va donar a Ramon d’Empúries, en franc alou, tot el dret pertanyent al senyor Rei en el castell de castelló de Bas i Sant Pere de Falgars, amb la condició que si el Rei o els seus successors el volguessin recuperar, haurien de pagar a Ramon d’Empúries el seu valor.

El castell va ser ocupat, durant les guerres remences, pels pagesos, durant la guerra de la Independència, pels francesos i durant les guerres carlines, pels carlins.

Situació

Fotografies

Bibliografia

ARNAU I GUEROLA, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (I). Olot: Impremta Aubert.