Fa milers d’anys, una part de la Vall d’en Bas era un gran llac limitat al nord per la petita elevació del Bosc de Tosca, que el separava de la plana d’Olot. La colada emesa pel volcà Croscat que es va escolar fins a la llera del riu Fluvià. L’obstrucció del seu curs va provocar una gran pressa natural que va donar lloc al llac de resclosa volcànica. Amb el temps, els sediments procedents de l’erosió dels vessants van reblir el llac. Ja a l’edat mitjana, aquesta vall eren uns aiguamolls. Finalment, durant el segle XVIII, aquesta plana es va acabar de drenar per poder aprofitar-la agrícolament.

Sobre l’existència d’aquest llac hi ha diversos documents que ho testifiquen: una escriptura de l’any 889, procedent del monestir de Sant Benet de Bages, que era senyor feudal de les Preses, el qual esmenta un “stacnu” situat en plena vall d’en Bas; una altre, del 904 (Capitularia regum francorum, vol.I ap. CXXIX, col.1525), publicada per Baluze, on es diu que el riu Gurn “pergit per arenas usque ad pausata tepidi”, o sia, que desguassava en un llac o estanyol on les aigües perdien fredor; i mencions diverses i tardanes de topònims locals al·lusius a llocs d’aigües: masia de l’Estanyol, camps “dez Estanys” (Montsalvatge, Notícia històrica, XI, 225), camps de “Sa Barquera” (Pergamí 4 de l’arxiu del mas Fageda, de les Preses), “camp anomenat los Barquers”, etc.

Hi ha tradicions de la zona que recorden l’existència d’un llac. Assenyalen uns argolles a la zona del Mallol, amb les quals hom lligava les barques. La creença que el mas de la Mata de les Preses deu aquest nom al fet que el seu fundador es va salvar d’un naufragi al llac tot arrapant-se a una mata. També es creu el al mas del Mercadal, quan s’hi celebrava el “Mercat de Dalt”, calia arribar-hi travessant el llac amb barques.

Com a fet curiós destacar que totes les edificacions anteriors al segle XII es troben en llocs elevats de la vall.

Finalment constatar que un dels historiadors locals més famosos, Esteve Paluzié (Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes, Olot 1860, 3), arriba a delimitar l’extensió de les aigües: tres hores d’allargada i una i mitja d’amplada.

Seguidament hi ha unes imatges de la possible situació geogràfica del llac.

Segons aquesta teorització el llac tindria una llargada màxima de 4.3 km, i una amplada màxima de 2.17 km.