Descripció

L’església va ser consagrada el 1170 per Guillem, bisbe de Girona, a petició de Ponç, bisbe de Tortosa i abat de Sant Joan les Abadesses. El document testimonial ve citada com a “Sancti Salvatoris de Biania”.

L’edifici és d’una nau amb volta apuntada i capelles laterals i sagristia afegides durant el segle XVIII. L’àbsida és de mig punt amb una petita finestra sobre la seva teulada.

Destaca una pica d’aigua beneitera, única a tota la diòcesi gironina, ornamentada amb dos menes de llangardaixos que l’envolten tot mossegant-se la testa. La pica baptismal d’immersió és del segle XIII.

La porta d’entrada, ornada amb columnes, capitells esculpits i arquivolta trenada, i l’altar de pedra pertanyen a les obres inaugurades el 1911.

El campanar d’espadanya va ser convertit en torre, amb teulat de quatre vessants a principis del segle XVII.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora