Descripció

L’any 964 va tenir lloc la consagració del temple de “Sancti Petri … constructam in territorio de Bianya”. Aquest és anterior al que podem trobar ara. El topònim del lloc ve documentat, vinculat amb el nom del temple, com a “Pui” (1095), “Podio de Biania” (1248) i “Podio” (1372), sent aquest últim el que ha quedat finalment.

Aquesta església ve esmentada sovint com a Sant Pere Espuig o Despuig. Tot i això, en els documents oficials se li ha aplicat sempre el topònim de Puig, traducció del “Podio” llatí.

És una construcció romànica del segle XII, molt modificada pels afegits i reformes, especialment al segle XVIII. Era d’una nau que anava de llevant a ponent, però en el segle XVIII s’amplià pels costats nord i sud, convertint la vella nau en creuer. La porta es troba a migdia i té anotada la data de 1782.

El campanar era d’espadanya, convertit més tard en torre rectangular amb teulat de quatre vessants.

Al nord i est hi ha annexada una rectoria.

Les cròniques del segle XV esmenten que l’església va ser destruïda pels terratrèmols: “ecclesia fuit totalier diruta propter terremotum”.
El 1718, el bisbe gironí Joan de Taberner, va ordenar la celebració, en aquest indret, de conferències teològica-morals cada mes.

El 1936, van destruir totes les imatges del seu interior. A més, es van endur el Mn. Joaquim Masoliver i l’assassinaren a Begudà. El 1939 es va rehabilitar el temple.

Els anys 2001 i 2002 es va tornar a reformar.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora