Descripció

Es troba situada als peus de la serra de Malforat. És d’origen romànic però molt modificada en temps posteriors.

Surt esmentada el 1033 en una donació feta al monestir de Sant Joan les Abadesses.  Al llarg dels segles va tenir molts noms; el 1033 “Sancti Martini de Cullule Sicco”, el 1079 “Cuilissicco”, el 1094 “Cuisil”, el 1117 “Cuil-Sech”, el 1208 “Culsech”, el 1214 “Cuilsico”, el 1269 “Cubili Sicco”, el 1358 “Campsech”, el 1362 “Cubilisico” i el 1691 “Capitesico”.

Els terratrèmols la van destruir completament i posteriorment, al segle XVI, reconstruïda. Als segles XVII i XVIII s’hi van fer les capelles laterals. En un principi havia tingut planta de creu llatina però les reconstruccions van malmetre un lateral per construir-hi la sagristia. El campanar havia tingut un sol pis, amb dues finestres a quatre vents que van ser tapiades quan es va aixecar una nova planta el 1771.

A l’interior hi ha una pica baptismal romànica considerada única a la diòcesi de Girona degut als bordons que la ornen.

Durant la guerra de 1936 va ser cremada dos cops però la seva estructura no va patir grans desperfectes. En aquesta època, la seva rectoria es va utilitzar com a granja de conills.

Els anys 1987-88 i 1994 s’hi van fer reformes.

Actualment (2011) l’entorn està molt ben cuidat. Descomptant el fet que el camí per arribar-hi és una mica precari, val molt la pena la visita.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora