Descripció

El temple ve citat ja l’any 946 com a terme d’una heretat cedida al monestir de Camprodon. El 996 es va fer la consagració d’un temple anterior al que ens ha arribat fins ara. El 1269, l’església ve denominada com a “Sancti Felicis de Bacco”, i a l’any 1362 com a “Sancti Felicis de Bacho”. Deu anys després, llavors de la redempció del bovatge al rei Pere III de Catalunya, l’església ve citada com a “Sancti Felicis den Bach”.

L’edifici actual es considera del segle XII, amb modificacions posteriors que van afegir una sagristia a la façana de llevant. El campanar d’espadanya de doble obertura es va convertir en torre quadrada, ara ensorrada. A l’interior hi ha un arc triomfal apuntat que separa el presbiteri de la nau en dues seccions iguals. La porta d’entrada és a migdia on hi ha una finestra. Al nord, hi ha una escala de pedra, adossada al mur del temple, que facilita l’accés al campanar.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora