Descripció

Es troba a poca distància de l’església de Sant Pere Despuig. Originàriament era de planta rectangular i teulat a dues aigües. A migdia-llevant hi havia la torre de defensa de quatre pisos i teulat de quatre vessants. Actualment està molt abandonada i serveix de masoveria.

El 17 de febrer de 1396, en Guillem Corona “Crespià”, comprà en lliure i franc alou la “domum hospicym” dit de Bianya, amb els seus homes, honors, possessions i pertinences, l’anterior estada senyorial de Sant Pere d’Espuig, avui en ruïnes. Poc després s’hi va establir un tal Ramon, batlle de Conanglés, de la parròquia de Santa Maria de Bianya. En aquest any, Martí l’Humà va incorporar a la corona les parròquies de Santa Margarida, Sant Pere del Puig, Sant Martí de Capsec, Sant Martí de Solamal, Sant Andreu de Socarrats i el veïnat de les Illes. Es van establir unes quotes als habitants per pagar a Guillem de Peguera, senyor del castell del Coll id’Spunyola, 11550 sous. Tothom va pagar, però Guillem Corona es va negar al·legant que tenia les seves terres en lliure domini i franc alou. Això va provocar molt malestar entre ell i la resta de la vall. Així, quan va esclatar la revolta remença, els veïns van aprofitar per atacar el mas.

El casal que veiem avui el féu construir en Guillem de Corona en terrenys de la seva propietat que havien pertangut a l’antiga casa dels Bianya.

El 1546, Elionor Corona ven la casa a Bartomeu Morató, banquer d’Olot. Finalment va anar a parar als Vayreda, actuals propietaris.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (I). Olot: Impremta Aubert.