Descripció

La primera notícia documental és del 1373, tot i que es creu que ja existia el 1100.

Fins el segle XVIII va ser la casa de la família Riba. En aquestes dates, la pubilla Magdalena Riba es va casar amb Joan Burch i Sayol, del mas Sayol de Sant Iscle de Colltort. Fins el segle XIX no es té constància dels hereus de la casa.

A mitjans del segle passat l’hereu Josep Jordi Burch de Rocafiguera va morir jove i sense descendència. El 1965, la pubilla i la mare van vendre la casa a l’empresa “Laboratorios Sobrino” (posteriorment Fort-Dodge i després Zoetis)

Una inscripció que diu “Eusebi Burch, 1884” marca la data en que es fa la primera ampliació del casal. Més endavant es va encarregar una reforma general a l’arquitecte Simó Cordomí, però el projecta no va agradar, així que finalment va ser projectada per l’arquitecte modernista gironí Rafel Masó i Valentí a principis del segle XX. Es va aixecar una construcció al primer pis destinada a oratori privat d’estil neogòtic. A la façana principal de la casa, Masó va afegir unes galeries porxades a la planta baixa i el primer pis, i una altra galeria al segon, només coberta en la part central. A la part superior de la façana destaca un rellotge de sol amb la llegenda “Conto només les hores serenes. Lloat sia Nt. Déu” i el nom de la casa a sota, dins un medalló. Al costat sud-oest es va col·locar una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu amb el nen als braços.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (I). Olot: Impremta Aubert.