Descripció

Es té notícies de la família Colomer des del segle XI. El 1218, en ocasió de la compra verificada per Pere Columbaris a Guillem de Comba, o Coma, del Bosc de Dalt que era propietat de la Seu de Girona. Fins el 1319 no trobem una altre membre de la família, en Pere Colomer. Un altre Pere, fill del primer, va rebre el mas Colomer a través d’una donació “inter vivos”.

L’any 1486, amb la sentència de Guadalupe, la nissaga Colomer que era remença, va obtenir el benefici que feia desaparèixer la condició servil del pagès enfront del senyor directe.

El 1580 es va concedir la batllia de sac del senyor del castell del Coll a un membre dels Colomer.

El 1739, el mas passa a mans de Francisco el qual va fer construir la primera part de l’eixida amb els arcs inferiors de la casa. El 1790 s’inaugura el molí del Colomer. Aquest, en fer testament, va ordenar el seu fill que prestés “tots els aliments de menjar i beure, calçar i vestir, aixís en sanitat com en malaltia a Maria Colomer i Fageda, caríssima muller mia i mare sua, tant quan ella naturalment viurà se mantindrà viuda de mi deixada donant-li també cada any 26 lliuras de moneda barcelonesa. Y en lo cas que dita Maria muller mia, sobrevisqués al dit Josep Colomer mon fil, la deixo y llego senyora, poderosa y usufructària, ab tot lo ple e integro usdefruit, señoria y majoria de tota la mia universal heretat y bens durant sa vida natural…”.

El segle XIX, el cognom Colomer es perd i és substituït pel Puigdemont, marit de la Maria Colomer. Un fill d’aquest va engrandir la casa. A la façana principal hi ha una pedra enclastada amb la inscripció: “José Colomer me ha hecho el año 1853”.

A principis del segle XX, entra en cognom Noguereda ja que el 1906, Dionís Puigdemont deixa hereu al seu nebot Joan Noguereda i Puigdemont.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (I). Olot: Impremta Aubert.