Descripció

Mas proper a Sant Salvador de Bianya. Té una galeria porxada damunt una gran arcada que amaga la cabana. Destaca l’era semicircular voltada d’un mur que fa de barana. El pendent fa que aquesta era estigui elevada.

A ponent hi ha la porta d’entrada, i a la llinda, el nom de “Franco Callís IHS” i la data 1765. Quasi tota la restauració que es va fer a l’interior correspon als anys 1700. El pis superior s’utilitza per a turisme rural (més informació). Al davant de la porta d’entrada hi ha un porxo sostingut per dues columnes de capitells llargs i allisats.

Antigament el mas s’anomenava Panadís i ja existiria a finals del segle XII. Trobem dades dels Callís al 1477, quan Joan Callís compra el mas “El Salvador”. No es sap on era aquest mas, però es creu que no era el mas actual. No és fins el 1656 quan Esteve Callís compra el mas Panadís. És a partir d’aquest moment que els Callís passen a residir a l’actual casa.

Fins el 1892 es conservà el cognom. Llavors Llorenç Callís va morir i va deixar la casa a la serva germana, que es va casar amb Josep Planaferrana Brugada, de Sant Miquel de Campmajor.

A prop d’aquí hi ha l’oratori de Sant Josep i la via romana de Capsacosta.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (I). Olot: Impremta Aubert.