Introducció

Taula 1. Idescat, 2014
Descripció física
Altitud Superfície Hab./Km2 Lat – Long
367 m. 93.6 km2 12.7% comarcal 13.9 42.212069N 2.453639E
 Taula 2. Wikipedia 2015
Població
1717 1787 1857 1900 1930 1950 1981 1990 2000 2010 2014
826 1360 2886 2142 2314 1797 1121 1067 1130 1320  1305
Taula 3. POUM, 2003 (ha.). Cens agrari, 1989 (ha.)
Superfície
Zona Boscada Zona agrària Zona urbana
7896.5 811 1067.1
Taula 4. Municat, 2013
Veïnats
Nom Habitants
La Canya 562
Capsec 101
Castellar de Muntanya 12
Llocalou 175
Sant Andreu de Socarrats 46
Sant Martí del Clot 35
Sant Pere Despuig 92
Santa Margarida de Bianya 77
L’Hostalnou de Bianya 105
Vall del Bac 36
Sant Salvador de Bianya 75

Antigament, Capsec era el nom oficial del municipi. L’integraven les parròquies de Sant Andreu Socarrats, Santa Margarida de Bianya, Sant Pere Despuig i Sant Martí de Tornadissa. El 1843 s’hi va incorporar la vall del Bac. L’any 1917 el municipi va canviar el nom per l’actual de vall de Bianya. El 1969 s’hi va afegir Sant Salvador de Bianya.

El seus límits territorials són: al nord amb el terme de Camprodon (Ripollès) i part de Montagut, a l’oest amb Sant Pau de Segúries  i Sant Joan les Abadesses (tots dos al Ripollès), a l’est amb Montagut i Sant Joan les Fonts i al sud amb Riudaura i Olot.

L’orografia es caracteritza per la formació de plecs en direcció est-oest que generen diferents valls: Vall del Bac, vall de Bianya i vall de Carrera (Castellar). El puig més alt, el Puig Ou té 1299.7 metres i el Talló, 1288 metres. Les parts més baixes oscil·len dels 370 als 400 metres.

Els corrents hidrogràfics més importants són la riera de Bianya, que vessa aigües al Fluvià dins el terme de Sant Joan les Fonts, la riera de la Vall del Bac i la riera de Carrera (de Castellar).

El paisatge de la Vall de Bianya varia en correspondència amb l’alçada i l’orientació. La plana es caracteritza per la barreja de conreus i zones de bosc de ribera. La muntanya mitjana, a la banda de Sant Valentí, a l’est, destaca la roureda que es transforma en bosc caducifoli mixt al desplaçar-se cap a l’oest en direcció al Puigsespunya. A la banda de Capsec, Sant Martí del Clot i Sant Salvador domina l’alzinar que en augmentar d’alçada es combina amb pi roig. Les parts més altes els boscos alternen els prats i les pinedes de pi roig. Les fagedes són escasses destacant les situades entre Sant Feliu del Bac i Sant Pau de Segúries.

Hi predomina l’agricultura amb el conreu de secà, farratges, cereals, patates i llegums. També té pes la ramaderia, sobretot la bovina. La industria té com a referent els “Laboratorios Sobrino” (Fort-Dodge), un dels referents en la veterinària europea.

La Canya

Aquest poble es troba dividit entre Olot, Sant Joan les Fonts i la Vall de Bianya. La part que pertany a la Vall de Bianya és anomenada La Canya de Dalt. És l’inici, per l’est, de la Vall del Bac.

Capsec

A principis del segle XX aquest veïnat donava nom al poble.

Actualment es parla només del veïnat que Capsec que es troba situat a la part meridional de Sant Tomàs i la serra d’Amont. El seu nucli es troba totalment disseminat amb centre a l’església de Sant Martí.

Per arribar-hi, un cop sou a la rotonda de la Canya, heu de trencar a la dreta en el segon semàfor, a l’alçada de la fàbrica Tané. Hi ha un rètol que ho indica.

Castellar de Muntanya

Es troba al vessant septentrional del terme, en la separació de la riera de Bianya i la de Colldecarrera. La riera del mateix nom desemboca al Fluvià en el terme de Castellfollit de la Roca.

Quan agafeu el camí per anar a la Vall del Bac, aquesta vall és la primera que us trobareu. El nucli es trobava a la vessant obaga de la serra d’Amont just on hi ha l’església de Santa Maria de Castellar.

Va tenir un castell amb el mateix nom que va pertànyer un temps al vescomtat de Bas. El 1463 ja no es parla del castell quan el rei Joan II incorpora a la Corona Santa Maria de Castellar. És de suposar que els terratrèmols el van destruir. Actualment, però, es desconeix la seva ubicació.

Llocalou

És troba a la falda de la Serra de Valentí. És el primer veïnat que trobareu al sortir de la Canya i en direcció als túnels de Capsacosta.

Sant Andreu de Socarrats

Es troba ubicat entre la serra de Sant Valentí, al sud, Llocalou i la plana de Capsec al nord, per tant es tracta de la primera part de la vall que trobes venint de la rotonda de la Canya. Antigament era travessat per la via romana de Capsacosta i actualment ho és per la comarcal 153. No es tracta d’una agrupació sinó que es troba totalment disseminat. Es podria dir que el seu centre seria l’església de Sant Andreu de Socarrats, el casal de Socarrats o Soveies i el Parer.

En aquest sector hi trobem es masos més importants de la vall ja que aprofitaven l’abundor d’aigua de les obagues de Sant Valentí.

Sant Martí del Clot o Tornadissa

Es troba en el vessant meridional de la serra de Malforat, al nord de l’Hostalnou de Bianya. El conjunt és totalment disseminat amb el centre a l’església de Sant Martí del Clot.

Aquest lloc s’esmenta el 1145 com a parròquia. Aquesta funció es va perdre més endavant a favor de Sant Salvador de Bianya.

Per arribar-hi només cal seguir la comarcal 153 en direcció als túnels de Capsacosta.

Sant Pere Despuig

Aquest veïnat es troba, disseminat, a l’esquerra de l’església de Sant Pere Despuig, a la part sud-oest de la vall.

En aquest lloc destaca la Torre de Sant Pere o de Bianya, on van residir els senyors de Bianya.

L’accés és a partir d’un trencant a l’esquerra que trobem just després de l’Hostalnou de Bianya.

Santa Margarida de Bianya

Poblet situat sota la serra de Sant Miquel del Mont amb centre a l’església de Santa Margarida de Bianya. El segle XIII en tenia jurisdicció el prior de Sant Joan les Fonts.

Per arribar-hi només cal seguir la comarcal 153 en direcció als túnels de Capsacosta. Quan arribeu al semàfor de l’Hostalnou de Bianya heu de trencar a la dreta i seguidament travessar la carretera en direcció al sud (això és perquè no es permet trencar directament a l’esquerra).

L’Hostalnou de Bianya

Des de l’any 1969 aquest veïnat és la capital del municipi. Va ser llavors que es va fusionar amb Sant Salvador de Bianya.

Està format per una agrupació de cases al llarg de la carretera, a la part centre-sud de la Vall de Bianya i immediatament després de Sant Andreu de Socarrats en direcció oest. És en aquest sector que es troba l’empresa Sobrino.

La Vall del Bac

El 1843 es va annexionar al municipi de Capsec que més tard es diria Vall de Bianya. El nom li ve per la seva situació  a l’obaga de la serra de Malforat. El segle X ja s’esmenta el nom de “bag” o “bago”. El 1011 en tenia la possessió el monestir de Ripoll. Geogràficament està limitada pel Puig Ou i el Talló que la separaren dels veïnats de Pere, Toralles i Oix (tots de Montagut i Oix). La serra de Malforat la separa de la Vall de Binya.

Per accedir a la vall del Bac cal arribar abans a Castellfollit de la Roca. Si veniu des d’Olot per la A-26, heu de deixar l’autovia a la sortida 79. A la següent rotonda, agafeu la tercera sortida. Heu de travessar tot el poble de Castellfollit de la Roca. Just després de travessar el Fluvià, trenqueu a l’esquerra. Aquesta és la carretera que us du a Oix. A l’alçada del restaurant de Can Bundanci (bundancia), heu de trencar a l’esquerra. Aquesta carretera us portarà a la vall del Bac. Sense deixar aquesta carretera arribaríeu a Sant Pau de Segúries.

Sant Salvador de Bianya

Fins el 1969 va ser un poble independent dins la Vall de Bianya i estava format per Sant Salvador, Sant Ponç d’Aulina i el veïnat de la Beya. Les seves parròquies depenien del monestir de Sant Joan les Abadesses. Durant el temps de la guerra civil del 1936 es va dir Hostalets de Capasacosta.

Està limitat per l’oest pel Capsacosta, que el separa de Sant Pau de Segúries i pel nord per la serra de Malforat, que el separa de la vall del Bac. Just a l’est es troba Sant Martí del Clot.

Per arribar-hi cal agafar la carretera C-26 que du als túnels de Capsacosta. Just abans d’entrar al primer túnel, hi ha un trencant a la dreta que informa als camions amb matèries perilloses que no poden continuar i han d’agafar aquesta carretera. Es tracta de l’antiga carretera que du a Sant Pau de Segúries. El poblet de Sant Salvador es troba al marge d’aquesta carretera, una mica més endavant.

Com arribar-hi

Història

L’existència de assentaments prehistòrics venen confirmats per les troballes d’estris i armes del període neolític a la zona. També hi ha evidències d’assentaments íbers.

De l’època romana no n’existeixen proves però la via de Capsacosta fa pensar en possibles assentaments a la zona. Es diu que les restes de la torre de guaita de Sant Miquel del Mont són d’aquella època.

Al segle XIII, tota la vall del Bac i la vall de Bianya pertanyia a la vegueria de Camprodon i les parròquies de Sant Salvador de Bianya i Sant Martí del Clot, a la baronia de Sant Joan les Abadesses.

A finals del segle XIV, Martí l’Humà va incorporar a la Corona les parròquies de Santa Margarida de Bianya, Sant Pere del Puig, Sant Martí Capsec, Sant Andreu Socarrats, Sant Martí de Solamal i el veïnat de les Illes.

Durant aquest segle i el següent, les pestes van afectar la vall igual que tota la Comarca. Després vingueren els terratrèmols i les revoltes remences.

Els segles XVI i XVII es van caracteritzar pel bandolerisme. Arribant fins el segle XIX amb les malifetes del famós “Boquica”.

Les guerres contra França van tenir la seva importància a la zona. El 1794, 15000 homes de l’exèrcit francès van entrar per la frontera i es van situar a Camprodon. Els espanyols van ocupar les muntanyes de Sant Antoni i Capsacosta i van aconseguir fer recular els francesos fins a la frontera.

Els intents d’invasió del segle XIX per part dels francesos van fer que molts pagesos abandonessin les seves propietats per anar a llocs que semblaven més segurs. Durant aquesta època, les parròquies de la vall de Bianya es van veure obligades a subministrar aliments a les tropes. Això va provocar greus maldecaps a la població.

Les guerres carlines van afectar, també, la contrada. Es te notícies de topades entre els dos bàndols a la zona de Capsacosta, als voltants de Sant Salvador de Bianya i al sector de l’Hostalnou de Bianya.

La guerra civil del 1936 va provocar més penúries a la població. Es van cremar esglésies, es va assassinar gent i molts propietaris van veure com els seus habitatges eren confiscats per habilitar refugis.

Llocs d’interès

Elements arquitectònics

  1. Cases
    1. La Vall de Bianya
      1. L’aulina
      2. Mas Ginebreda
      3. El Colomer
      4. Mas Sovelles
      5. El Perer
      6. Mas l’Esparc
      7. La Torre de Sant Pere
      8. La Riba
      9. Les Aulines
      10. La Vila
      11. El Molí d’en Solà
      12. La Bossa
      13. La Coromina
      14. El Callís
      15. El Puig
      16. El Farró
      17. El Serrat de Sant Ponç
      18. La Ferreria
      19. Mas Preses
    2. La Vall del Bac i Castellar
      1. La Torre
      2. Mas Llongarriu
      3. Colldecarrera
  2. Edificis religiosos
    1. La Vall de Bianya
      1. Sant Andreu de Socarrats
      2. Sant Martí de Capsec
      3. Sant Martí de Solamal
      4. Sant Martí del Clot
      5. Sant Pere Despuig
      6. Sant Salvador de Bianya
      7. Santa Margarida de Bianya
      8. Sant Ponç d’Aulina
      9. Sant Miquel del Mont
    2. La Vall del Bac i Castellar
      1. Sant Andreu de Porreres
      2. Sant Feliu del Bac
      3. Sant Miquel de la Torre
      4. Santa Magdalena del Coll
      5. Santa Maria de Castellar
      6. Santa Maria de Sacot

Elements naturals

  1. Geòtop
    1. La Vall de Bianya
      1. Puigsacreu
      2. Serra de Malforat
    2. La Vall de Bac
      1. El Talló
      2. Puig Ou
  2. Boscos singulars
    1. La Vall del Bac
      1. Teixeda de Miserclós

Elements ambientals – paisatgístics

  1. Itineraris
    1. La Vall de Bianya
      1. Via del Capsacosta (Via Annia)

Festes i aplecs

Enllaços