Descripció

A la llinda de la porta d’entrada s’hi llegeix la inscripció: “GABRIEL BARÀNGARI PAPERIS – 1681”. La filla d’aquest personatge, Matrona, a l’any 1701 s’uní­ en matrimoni amb Josep Gussinyer, pagès i propietari de la Miana, el qual heretà també el patrimoni Barangarí­ i al 1769 ja el trobem com a habitant de Castellfollit. La pairalia primitiva de la famí­lia Barangarí­ fou enderrocada en el setge, bombardeig i crema de la vila per les tropes franceses invasores a l’any 1659.

A la guerra de la independència, Antoni, el cap de la famí­lia, lluità contra l’invasor i ostentà el càrrec de capità, donant proves del seu valor en els enfrontaments tinguts. Els francesos, en l’assalt al casal, arrencaren i s’endugueren les bigues dels sostres i teulats, fent-les servir per construir un pas sobre el Fluvià, conegut des de llavors pel “pas dels Gabaits”. Un altre Gussinyer, en Llorenç, germà de l’anterior, que formava part de les hostes del Dr. Rovira, morí­ valerosament en transcurs d’una de les topades amb l’enemic.

En la darrera carlinada, també els Gussinyer s’hi varen veure implicats. En Josep que en aquelles dates regentava el patrimoni familiar, fervorós partidari de la causa de don Carles de Borbó, contribuí­ a l’alçament amb la seva persona i bens. Al capvespre de l’abril de 1872, acompanyat del seu fill Joan i un grup armat, sortí­ de la casa per contrarestar l’envestida lliberal, en la qual Prim Fàbregas, antic moliner dels Gussinyer, va rebre greus ferides que l’hi ocasionaren la mort. Aquella nit el “cipaios” apostats en les immediacions del casal, engegaren un seguit de trets a la porta, l’empremta dels quals encara és ben visible.

Durant la Guerra Civil, la família van marxar de Castellfollit per tornar-hi el 1939, just acabada la guerra. En aquest temps, la casa va servir de refugi i de caserna de les tropes vencedores.

Situació

Fotografies

Bibliografia

http://www.castellfollitdelaroca.org/turisme/patrimoni/patrimoni-arquitectonic/