Introducció

Taula 1. Idescat, 2014
Descripció física
Altitud Superfície Hab./Km2 Lat – Long
296m. 0.7km2 0.09% comarcal 1387.7 42.220597N 2.550794E
 Taula 2. Wikipedia 2015
Població
1717 1787 1877 1900 1930 1950 1970 1981 1990 2004 2014
84 186 631 983 1111 1215 1155 1120 1033 979 1013
Taula 4. Municat, 2013
Veïnats
Nom Habitants
Castellfollit de la Roca 1022
Disseminat 3

Poble situat en el cim d’un cingle de columnes basàltiques en la confluència dels rius Fluvià i Turonell. En el punt màxim arriba als 50 metres d’alçària. Castellfollit és el municipi amb menys extensió de la Garrotxa i de totes les comarques gironines.

El seu territori està encerclat pel nord i est pel terme de Montagut i al sud i l’oest pel terme de Sant Joan les Fonts. La seva situació ha suposat un nul desenvolupament de l’agricultura.

A l’entrada del poble venint de Girona i per la carretera vella d’Olot, hom pot veure un pont estavellat en desús. L’any 1909 es va inaugurar però durant la guerra civil va ser destruït. Acabada la guerra el van reconstruir per tornar a ser malmès per les fortes inundacions del 1940. Ja mai més es va tornar a construir.

Com arribar-hi

Història

Donada la situació de pas obligat en direcció a Olot en el seu terme encara es conserva una via romana secundària.

Els primers documents parlen de Castellfollit com a part del vescomtat de Bas. El 1280, Sibil·la, vescomtessa de Bas i d’Empúries ven a Pere el Gran el “Kastrum Follitum” per tal que no passes a mans del seu fill amb qui tenia divergències.

El 1285, el monarca va voler premiar els serveis prestats pel comte Ponç Hug IV d’Empúries, fill de Sibil·la, amb motiu de la invasió de Felip l’Ardit de França, i li va concedir la investidura del vescomtat de Bas i les viles i castells de Castellfollit, Montagut, etc. Més tard, però, i degut als excessos de Hug IV, les seves propietats van ser confiscades i retornades a la Corona. Després de la mort de Hug IV, aquestes propietats van ser retornades al seu fill per part del monarca.

El 1339, Pere el Cerimoniós va incorporar a la Corona els castells i llocs de Castellfollit, Montagut i Mont-ros. El 1351, aquest mateix rei, va creat el ducat de Girona, en el que hi va incorporar tot el vescomtat de Bas i Castellfollit, així com les ciutats de Vic i Girona.

El 1389, Martí l’Humà va premiar pels seus serveis a Hug de Santa Pau amb la possessió de Castellfollit. Així es va unir la casa senyorial de Santa Pau amb la de Castellfollit. La baronia de Castellfollit i Santa Pau continuà fins el 1729 en que la titularitat passa a ser dels barons de Castell d’Empordà.

Aquesta vil·la, com tota la comarca, va patir, també, els terratrèmols de 1426-1428 i després les revoltes remences. Fins el 1485, Castellfollit va estar en mans dels remences.

El 1657, durant la guerra dels segadors, aquí es va desenvolupar la batalla entre els francesos i les forces castellanes del marquès de Mortara.

El 1685, les tropes franceses van entrar dins la vil·la provocant grans destrosses. Gran part de les cases foren assaltades i enderrocades, així com l’església de Sant Salvador i el castell destruït. Hi ha qui diu, però, que aquestes destrosses van ser provocades per les tropes aliades dels irlandesos i austríacs.

A principi del segle XIX, les batalles davant els invasors francesos provocaren més destrosses i mortaldat a la vil·la. A finals d’aquest mateix segle, van ser les guerres carlines les causants de més penalitats.

A partir d’aquí i fins la guerra de 1936, el poble creixé gràcies a la industria. El 1890 s’hi va establir el convent de les Dominiques i el 1922 es va crear una escola privada. Durant la guerra, els revolucionaris van incendiar l’església. Acabada la guerra, es va construir una nova església en els terrenys on primer s’havien projectat les escoles.

Llocs d’interès

Elements arquitectònics

  1. Cases
    1. Can Gussinyer
    2. Can Gridó
  2. Edifici religiós
    1. Sant Salvador de Castellfollit de la Roca
  3. Fortificacions
    1. Castell i restes de les muralles
  4. Pont
    1. Ponts de Castellfollit de la Roca

Elements naturals

  1. Geòtop
    1. Cinglera

Festes i aplecs

Més informació