Descripció

L’existència d’aquesta església es menciona l’any 1085 en l’acta de consagració del veí priorat de Sant Domènec com a “Sancte Marie de Palera”. Al segle XII la denominació va passar a ser “Paleria”.

Va mantenir la categoria de parròquia fins que el segle XVII es va incorporar a Sant Pere de Lligordà. Tot i algunes reformes posteriors, conserva una pila baptismal atribuïble al segle XI o XII.

És d’una nau i de reduïdes proporcions, amb àbsida semicircular, a llevant, que té cornisa i una finestra espitllera al centre. A migjorn hi ha dues finestres i la sagristia que va ser afegida en època tardana.

A ponent hi trobem la porta d’entrada de fusta amb un gravat de l’any 1834. En aquesta façana s’assenta el vell campanar d’espadanya, de doble obertura, que més tard es va convertir en torre de teulat de dos aigües.

Al nord hi veiem, enganxada, part de la casa de la Masó.

Al Museu Diocesà gironí es guarda la imatge de Santa Maria, del segle XIV, restaurada després dels fets de 1936.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.