Descripció

Abans de l’any 1000 hi havia una capella privada dins el castell. Fora del recinte de la fortalesa hi havia quatre esglésies: la de Sant Genís i Sant Miquel; la de Santa Maria i Sant Joan; la de Sant Vicenç i la de Sant Pere. La primera ja no existeix i es creu que estava situada al nord del castell, als peus del turó. La de Sant Vicenç i Sant Pere series les que hi ha actualment. Per últim, la de Santa Maria, que tampoc existeix avui, la trobaríem entre la de Sant Genís i la de Sant Vicenç. Aquesta última seria la que va ser consagrada el 1055 i la que trobem avui dia dalt el turó seria una nova església.

La primera notícia de l’església vella data del 977, quan el comte-bisbe Miró, la seva cunyada i el seu nebot, instituïren la canònica agustiniana en l’església “Sancti Genesi seu Sancti Michaelis” que es trobava fora del recinte emmurallat de Besalú. L’any 1017, l’església ve citada com “Sancti Salvatoris et Sanctae Mariae virginis ac Sancti Michaelis archangeli, necne et Sancti Genesii martyris Christi”. L’any 1055, el bisbe de Girona, Berenguer Wifred, va consagrar l’església amb el nom “Sanctae Dei Genitricis Mariae”. En aquesta data es diu que l’església ja és dins el recinte del castell, per tant s’entén que les muralles ja s’havien expandit en la direcció de Sant Vicenç.

Les restes que es veuen avui són de l’església nova i són del romànic avançat, de finals del segle XII i principis del segle XIII. Podem veure diversos capitells i altres elements decoratius. Les àbsides presenten arcuacions llombardes i fris sostingut per mènsules, cornisa i finestres. En l’antiguitat el temple tenia planta de creu llatina de tres naus. Tenia un ampli creuer que tancava, pel costat de llevant, les àbsides que encara resten.

Al segle XVIII va caure la volta central i, el 1938, el campanar situat al nord.

Quan el 1835 es va secularitzar el monestir i s’abandonà, varis elements van anar a parar a diversos museus i col·leccions particulars: la imatge gòtica de Santa Maria és a la Fontana d’Or de Girona; el timpà de la porta d’entrada és al convent de Pedralbes, a Barcelona.

Des de 1931, les restes de Santa Maria són monument nacional.

Situació

Fotografies

 

Bibliografia

Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.