Descripció

L’església és esmentada l’any 1126 en el contracte de delimitació de drets fets per l’abat del monestir, Bernat, i el prior de la col·legiata de Santa Maria de Besalú, Albert, concretant-se que la jurisdicció de l’abat s’estenia dintre la demarcació que fixaven l’església de Santa Fe i el riu Fluvià. L’any 1235, la capella de “Sancta Fide” ve esmentada entre la relació d’esglésies a les quals, en testament, deixà un llegat el clergue anomenat Joan, de Sant Martí de Capellades. El 1524, Santa Fe ve citada en la venda d’una casa que confinava amb la capella, la murada i amb el Prat de Sant Pere.

Amb la Desamortització de l’any 1835, la capella de Santa Fe es va tancar al culte i va passar a propietat estatal. Va ser venuda el 1849, junt amb el monestir i les hortes dels claustres de Sant Pere, a un tal J.Bover, el qual va pagar-ne 3771 duros. Va passar per diversos propietaris fins esdevenir patrimoni de la Germandat de Pagesos i, acabada la guerra Civil, de la família Solà-Morales.

Del romànic conserva uns panys de paret als costats nord i sud. La porta d’entrada és del segle XVIII.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.