Descripció

Església parroquial de Besalú, va ser restaurada per la Direcció General de Belles Arts després de la guerra Civil. És monument nacional des de 1931.

Es tenen notícies de l’església des de l’any 977, època en la qual ja pertanyia al monestir de Santa Maria de Besalú.

Es tracta d’una construcció romànica tardana, de la segona meitat del segle XII. El campanar, assentat a l’extrem sud-oest de l’edifici, és obra del segle XVI. Al segle XVII es va ampliar per la banda de ponent amb una capella gòtica amb nau de creueria.

L’església té planta basilical. Un espaiós creuer separa les tres naus. Les àbsides laterals tenen una cornisa i una finestra central. La porta del costat de migdia, anomenada de Sant Rafael, està formada per dos arcs ornats amb elements de caràcter vegetal. A cada banda hi ha dues columnes acabades amb capitells esculpits.

A la façana principal, a ponent, hi ha la porta d’entrada amb columnes, capitells i arquivoltes. Damunt seu hi ha un finestral de l’època de transició al gòtic.

A l’esquerra de l’altar major hi ha la sepultura gòtica, d’alabastre, del besaluenc Pere de Rovira. S’hi aprecia el deteriorament ocasionat per l’incendi de juliol de 1936.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.