Descripció

Església de l’antic cenobi benedictí de Besalú, fundat el 977 pel comte-bisbe Miró Bonfill.

Va ser consagrada el 1003 pel bisbe Ot de Girona. La construcció que s’observa en l’actualitat és del segle XII.

L’estructura és de tres naus amb creuer, separades cadascuna d’elles per tres pilars de planta rectangular sobre els quals es recolzen els corresponents arcs de mig punt. A la façana de ponent, hi ha dues finestres dedicades a il·luminar les naus laterals, la porta d’entrada amb columnes i capitells i damunt seu un finestral amb arcs, columnes, capitells i arquivoltes decorades amb elements geomètrics. Aquest finestral és flanquejat per dos lleons, agafant el de la dreta una serp entre les seves urpes i el de la esquerra un simi assegut.

El deambulatori té vuit columnes i capitells esculpits amb temes bíblics.

El campanar és una torra rectangular coronada per una balustrada és de darrers del segle XVII i es troba en l’extrem nord-est de l’edifici.

El 1835 desapareix el claustre benedictí, del qual en resten uns capitells guardats a la casa veïna dels Llaudes.

L’església, sufragània de la parròquia de Sant Vicenç de Besalú, és monument nacional des de 1931.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.