Descripció

De Sant Martí de “Capellata” hi ha notícies des de l’any 1196. Es troba citat en el document en què Pere, prior del monestir de Santa Maria de Besalú, estableix a Denari una partió de terra situada en aquella parròquia. L’església de Capellada ha fet a vegades de parroquial del lloc de Juïnyà, tot i que les celebracions litúrgiques hi escassegen. Al segle XVIII, en temps del bisbe Taberner i Dardena, es manà que el rector de Lligordà digués missa a Sant Martí de Capellada tots els dies de festa, la qual cosa indica que ja aleshores l’església havia perdut importància.

És un edifici on es veuen característiques del romànic del segle XII. Conserva l’àbsida semicircular, a la banda est, amb finestra cega i cornisa. La porta d’entrada, a migjorn, és adovellada i en la fusta hi ha el forrellat originari amb un cap de dragó. La nau és de mig punt.

L’església va ser allargada, en època més avançada, pel costat de ponent. A l’extrem sud-oest hi ha el campanar de torre, amb teulat a quatre vents.

A la banda nord, hi ha la sagristia, afegida durant el segle XVIII. A l’interior hi ha una pica baptismal d’immersió. Fins a començaments del segle XX s’hi guardaven uns encensers de ferro forjat i esmaltats i una “pau” romànica de marfil. Monsalvatje, en el seu “Nomenclátor Histórico” diu que van ser malvenuts sense que el temple en rebés ni un sol cèntim.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.