Descripció

Es tracta d’una casa de banys rituals jueus situada a l’antic call. En aquest lloc hi havia hagut, també, una sinagoga.

La Micvé (o Miqwah) és una construcció del segle XI o principis del segle XII. És de planta rectangular que fa 5.5 per 4.5 metres, recolzada a l’antiga muralla del poble. És de volta de mig canó i la llum entra a través d’una finestra de la paret est. En aquesta paret es pot veure la vella conducció d’aigua que permetia omplir la piscina del fons, també rectangular d’uns 2.5 per 1.5 metres, on es feien les ablucions.

Aquest monument és únic a Espanya i el tercer en importància a Europa, després dels de Nimes i Lieja, i és molt semblant al descobert fa poc a Masada, prop de la mar Morta.

La Micvé, que disposava d’aigua corrent provinent del Fluvià i d’una font termal, va ser utilitzada en el segle XVI com a tintoreria. Després, es va anar cobrint de terra i fang degut a les grans riuades. Durant la Guerra Civil es va utilitzar com a refugi antiaeri.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.