Descripció

La notícia més antiga correspon al temps de Guillem, abat de Sant Pere (1234-1240) i fa referència a la deixa d’un clergue, dit Joan, a les esglésies besaluenques, entre les quals es cita la de Sant Julià.

El 1336 es crea el càrrec d’hospitaler a petició dels jurats i consell de Besalú. L’abat fra Berenguer va designar Bernat Puig de Fornells com a hospitaler i rector de Sant Julià.

L’hospital va ser fundat pels comtes besaluencs, i que els monjos en posseïen la jurisdicció exclusiva. Va funcionar fins a mitjans del segle XIX. A principis del segle XX va funcionar com escola. En l’actualitat es dedica a espai públic d’exposicions.

El 1974 s’hi van efectuar obres de restauració, per part de la Direcció General del Patrimoni Artístic, que van suposar la retirada de diverses construccions afegides.

Tot i que el temple és considerat del segle XII, la portalada es considera d’una època posterior per tractar-se d’un cos avançat que podria provenir de la façana ponentina del temple del monestir de Sant Pere.

Aquesta portalada la formen sis arcs en gradació, recolzats el segon i cinquè sobre columnes amb capitells decorats amb elements florals i animals. El tercer i quart arc descansen sobre brancals rectangulars, i el segon és decorat amb petites palmes.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.