Introducció

Taula 1. Idescat, 2014
Descripció física
Altitud Superfície Hab./Km2 Lat – Long
151 m. 4.9 km2 0.67% comarcal 486.8 42.201719N 2.699914E
 Taula 2. Wikipedia 2015
Població
1718 1787 1860 1900 1930 1950 1975 1981 1991 2009 2014
785 1677 1389 1258 1207 1183 1996 2091 2098 2361 425
Taula 3. POUM, 2008 (ha.)
Superfície
Zona Boscada Zona agrària Zona urbana
115.4 243 120.3
Taula 4. Municat, 2013
Veïnats
Nom Habitants
Besalú 2386
Disseminat de Besalú 20

El poble està situat en la conca mitjana del riu Fluvià, a la zona de contacte entre la plana empordanesa i les muntanyes de la Garrotxa. Està limitat pel nord i l’est pel terme municipal de Beuda i la resta queda encerclada pel terme municipal de Sant Ferriol. El riu Fluvià travessa el poble per la banda sud. La riera de Capellades el travessa pel centre i acaba desembocant al Fluvià en el seu extrem est.
El poble es troba a la cruïlla de tres comarques per la qual cosa disposa de molt bones comunicacions. L’A-26 comunica amb Ripoll a través d’Olot per una banda i per l’altre amb Figueres. La C-150 permet la comunicació amb Banyoles i Girona. Finalment trobem la GEV-5234 que comunica amb Beuda al nord.
El municipi es troba situat a la part meridional del Prepirineu, a poca distància de la Serralada Transversal. Forma part de la conca lacustre de Banyoles. Aquesta conca ocupa l’extrem septentrional de la comarca del Pla de l’Estany i una part de la Garrotxa. La conca està limitada al nord pels relleus de la Serra de la Mare de Déu del Mont i a l’oest i al sud pels contraforts orientals del massís del Rocacorba.

Situació dins la comarca
Situació dins la comarca

Com arribar-hi

Història

Les troballes del jaciment de can Ring ha portat a la deducció de l’existència d’una vil·la romana construïda el segle III o II a. de C., que subsistí fins al segle V d.de C. Durant la dominació romana Besalú va constituir una important xarxa de comunicacions ja que aquí es trobaven les vies romanes procedents de Girona i dels voltants de Figueres remuntant el riu Fluvià. Tot i que va ser considerat “pagus” (unitat territorial romana) durant l’època romana i visigòtica, va començar a assolir veritable importància històrica en l’època carolíngia.
L’any 844 es va unir al comtat de Girona, regit per Sunifred I, pare de Guifré el Pelós, i a la seva mort passà al comte Guifré II.
L’any 878 Besalú va esdevenir comtat i el seu comte va ser Radulf. Després d’una revolta fallida el comtat va passar a Sunifred II, que al morí sense descendents, va deixar les terres al seu germà Miró III. Aquest fou bisbe de Girona entre els anys 970 i 984 i va fundar el monestir de Sant Pere de Besalú.
Després de la seva mort el comtat va passar a mans del germà Oliva Cabreta qui a la vegada ho passà al seu fill Bernat (Tallaferro). Va ser durant aquesta època sota el mandat de Bernat que Besalú va assolir el seu apogeu. Durant els anys 1017-1020 va aconseguir que Besalú fos un petit reialme amb diòcesi pròpia.

Besalú a l’edat mitjana (J.Bolòs)
A partir de la mort de Bernat, Besalú va anar perdent tot el prestigi que havia acumulat. Bernat II va restaurar l’església de Santa Maria i va cedir el domini d’Olot al monestir de Ripoll, incloent les parròquies de Sant Esteve, Sant Cristòfol les Fonts i Sant Pere de les Preses.
El 1097 Bernat II va morir sense descendència i el comtat va passar a mans de Bernat III que va ser l’últim comte de Besalú.
A la mort de Bernat III l’any 1111, el comtat va passar a mans del comte de Barcelona Ramon Berenguer III. La pretensió d’aquest era unificar Catalunya i així, l’any 1228, es van organitzar les vegueries. Besalú aconsegueix la seva pròpia Cúria Reial i es constitueix un govern municipal. És en aquests anys de prosperitat que es construeix el pont sobre el riu Fluvià.
Això, però, no va durar gaire ja que l’any 1285 els francesos a les ordres de Felip l’Atrevit van envair Catalunya. En la lluita contra els francesos va tenir molta importància Ponç Hug IV, raó per la qual, el sobirà català li va concedir el bescomptat d’en Bas, el castell del Cos, la parròquia de Montagut, els termes de Begudà, de Sant Joan les Fonts, el castell i la vila de Castellfollit de la Roca, Castelló d’en Bas i Sant Esteve d’en Bas.
L’any 1300, Besalú, així com Girona, formaria part del lot que el rei Jaume II concedia a Guillema de Montcada, vídua de l’Infant Pere, a títol de donació vitalícia.
A mitjans de 1339, Pere el Cerimoniós va declarar que mai no separaria de la Corona el comtat de Besalú. La via va quedar més tard unida al ducat de Girona, i passar a mans de Joan I, fill de Pere el Cerimoniós.
L’any 1389 Besalú va ser assetjada per d’Armagnac. En defensa de la vila comtal hi acudí, a instàncies del rei, el vescomte d’en Bas Bernat de Cabrera, que va aconseguir una gran victòria.
Els terratrèmols que van assolir la comarca els anys 1427-1428 van tenir una gran repercussió a Besalú, ocasionant grans danys a la vila. Molts dels seus edificis van quedar destruïts.
Durant l’edat mitjana hi havia establerta a la vila una colònia hebrea que va sobresortí per la seva importància. Els jueus eren molt ben considerats i van intervenir de manera positiva en l’economia i cultura de la població.
El segle XV va tornar a portar misèria al poble degut a la guerra remença. Besalú fou un dels últims a rendir-se.
El segle XVI va ser pacífic però va servir per evidenciar la pèrdua d’importància de Besalú en favor d’Olot.
A finals del segle XVI i principis del XVII els francesos van tornar a fer incursions, aquesta vegada per intentar usurpar poder a Felip IV. La crisi és molt important i Besalú es veu obligada a encunyar la seva pròpia moneda. A més d’aquests fets, cal afegir la pesta que assolà el país i consta que a Besalú, en dos mesos, varen morir 120 persones i es va fer necessari construir un nou cementiri.
L’any 1676, el mariscal Schomberg va penetrar per l’Empordà. Tor i que Girona va resistir, Besalú va caure en poder de l’invasor.
L’any 1711 els francesos van tornar a entrar a Besalú i, sumat a una altre pesta, va provocar una gran mortaldat. Besalú va passar a ser el poble més pobre de la comarca. Només quedaven 120 cases habitades.
Arrel del decret de Nova Planta, les vegueries van transformar-se en “corregiments” i Besalú, com la resta de la comarca, va passar a pertànyer a Girona. A la població només hi va quedar una lloctinència.
Besalú es va convertir en una vil·la rural a favor del desenvolupament d’Olot. Mentrestant, França preparava una enèsima incursió que finalment acabaria amb la guerra de la independència. Tot i que Besalú es va defensar fortament, amb la capitulació de Girona l’any 1809, va ser ocupat, juntament amb Banyoles, pel general Souham. Els anys 1810 i 1811 hi va haver diversos intents per reconquerir la vila. Finalment es va aconseguir fer recular els francesos, però aquests, en la seva retirada, van destruir totes les fortificacions.
Durant el segle XIX es van anar succeint les guerres carlines que van tenir la Garrotxa com un dels escenaris més transcendents.
El segle XX es va caracteritzà pel creixement fora del nucli antic i es van ocupar espais agrícoles. La demanda d’habitatges va portar a urbanitzar sectors que trencaven el creixement lògic i natural de la població. Es van portar a terme tres promocions oficials: El 1959 es van construir 50 habitatges entre l’antiga carretera d’Olot i el camí de les escoles. El 1967 es varen crear 187 habitatges a la banda est del poble, travessant per primera vegada la riera de Capellades. El 1974 es va fer un altre grup d’habitatges al llarg de la carretera de Figueres.

Llocs d’interès

Elements arquitectònics

  1. Cases
    1. Can Safont
    2. Casa Cornellà – Casa Llaudes
    3. Casa Cambó
    4. Cúria Reial – Casa de les Monges
    5. Can Ferrer
    6. Can Bellsolà
  2. Edificis religiosos
    1. Santa Maria de Besalú
    2. Sant Vicenç de Besalú
    3. Santa Fe de Besalú
    4. Sant Martí de Capellada
    5. Monestir de Sant Pere de Besalú
    6. Micvé o Banys Jueus i la Sinagoga
  3.  Fortificacions
    1. Restes antic castell
  4.  Obres civils
    1. Pont Medieval de Besalú
    2. Hospital de Sant Julià

Festes i aplecs

Més informació