Descripció

Tot i que la construcció és del segle XII, la primera cita documental és del 977, en el llegat que va fer el comte Miró a favor del monestir de Sant Llorenç de Bagà. En aquest document ve citada com a “Sancti Andree et Juliani et loco bestracano et ventano”. Aquest lloc va ser parròquia fins que el 1608 va passar a dependre de Sant Miquel de Pera.

L’església és d’una nau amb volta apuntada i amb una cornisa que recorre l’interior. A llevant hi ha l’absis, semicircular, amb una finestra central, cornisa i fris sostingut. A migdia hi ha la porta, amb llinda i un timpà i dues finestres. A ponent hi ha el campanar d’espadanya amb dues obertures, escapçat.

L’any 1964 es van fer obres de restauració. Van trobar unes relíquies que es troben guardades al Museu Provincial de Girona i al Museu Diocesà de Girona.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.