Descripció

El lloc de Bassegoda ve citat en un document del 872, en el que es citen diversos llocs donats al monestir de Sant Aniol d’Aguja. Era conegut amb el nom de “Bassegoti”. Es creu que l’origen del nom seria basc i es referiria, pel seu origen celta, a una selva alta, erma en el cimal.

La primera notícia d’aquesta església és de 1280 i se l’anomena “ecclesia de Bassegoda”. Al 1362 surt com a “Sancti Michaelis de Bassagoda”. Al segle XVII la trobem agregada a Sant Andreu de Lliurona. L’any 1722, el bisbe Josep de Taverner, havia prohibit fer missa a Corsavell pel mal estat de l’església. És per això que va demanar al rector de Lliurona que anés a Bassegoda a dir missa els dies festius mentre no es reconstruís l’església de Corsavell.

L’edifici és d’una nau, amb volta apuntada. A llevant hi ha l’absis i és semicircular amb cornisa i una finestra central. A migdia hi ha la porta d’entrada i dues finestres. A ponent, el campanar d’espadanya amb dos obertures. En aquesta part també hi ha una finestra. Tot l’interior està recorregut per una cornisa.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.