Descripció

La vall de Corsavell va ser habitada per monjos del cenobi de Santa Maria d’Arles a finals del segle IX. L’any 1019, l’església es coneix com a “Ecclesiam de Curcavelo” en el document de cessió a la Canònica de Girona. Al 1171 es troba amb el nom de “Sancti Martini de Curchavello” i al segle XIV, amb el nom de “Sancti Martini de Cursavello”.

Al segle XVIII depenia de la parròquia de Lliurona. El bisbe Josep Taverner, davant l’abandonament de l’església, va prohibir-hi qualsevol acte fins que no es reconstruís.

L’edifici és d’una nau i volta apuntada. A ponent hi ha la porta d’entrada amb tres arcs en gradació. També hi veiem una finestra amb dos arcs en gradació. Els dos elements estan protegits per guardapols. A sobre la porta hi ha el campanar, d’espadanya i doble obertura. A llevant hi ha l’absis, sobrealçat. A migdia hi ha una finestra. A l’interior hi ha cornisa en els murs.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.