Descripció

Està situat al cim de la muntanya dita de l’Aguilar. A l’edat mitjana el lloc pertanyia a un senyor anomenat Vives. L’any 978 el comte-bisbe Miró confiscà els seus bens i els donà al monestir de Sant Pere de Besalú. Aquí s’erigí el segle XII una ermita dedicada a Santa Maria. L’original era molt més petita que l’actual. Els anys 1891 i 1976 es van fer restauracions del lloc.

El santuari està situat en un alzinar prou ben cuidat. Hi ha una gran esplanada davant l’edifici i també hi ha una zona preparada per fer foc a terra.

El temple és una sola nau, amb un campanar petit de planta quadrada i un absis semicircular senzill. L’entrada es troba dins un porxo amb una pica, al costat de la porta, datada del 1741.

La imatge primera era gòtica, talla d’alabastre i dels volts del quatre-cents (Constants). El 30 de maig de 1948 va tenir lloc la benedicció d’una imatge nova, tallada en fusta, obra de l’imatger Salgueda, d’Olot.

Els goigs, segons reimpressió de Successor de Tipografia Carreras, Girona 1954, acaben amb aquest paràgraf:

“De tal pecat la tirania,
porquè no ens pugui abrasar
guardau-nos-en cada dia
Verge del Puig del Guilar”

Situació

Fotografies

Bibliografia

Pi i Tramunt, Daniel (1981). Santuaris muntanyencs de la Garrotxa. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.