Boscos madurs

La recent controvèrsia generada per l’intent de tallar un bosc madur de faigs situat a la zona de les Olletes (Sant Privat d’en Bas) em va portar a voler saber més sobre aquests tipus de boscos. Així, vaig trobar un estudi realitzat per la delegació de la Garrotxa de l’Institució Catalana d’Història Natural sobre els boscos madurs a la Garrotxa. Aquest estudi va ser fet  per Joan Montserrat i Antoni Agelet el 2005. Es pot trobar a internet en format PDF (490 Kb).

Nota: La meva ignorància en el tema fa que la transcripció sigui literal.

Un bosc madur és una massa forestal poc o gairebé gens afectada per les activitats humanes, en la qual es detecta, des d’un punt de vista funcional i estructural, un estat de maduresa avançat, en equilibri dinàmic, i que ha assolit o tendeix a la consecució d’un estat pròxim al màxim biològic estable, d’acord a les potencialitats naturals del medi.

Bosc madur recull idees de bosc verge, bosc natural, bosc  seminatural, bosc secundari i bosc antic. No té tant a veure amb bosc vell.

Diferents tipologies de masses forestals segons Joan Montserrat i Antoni Agelet (2005) i proposades anteriorment per Fernàndez (1999):

  • Bosc verge: Massa boscana que mai ha estat modificada o pertorbada per les activitats humanes directes. En aquesta categoria també s’hi solen incloure els boscos que han suportat una escassa intervenció humana o aquells en els que l’impacte humà va tenir lloc en temps molt llunyans.
  • Bosc natural: Denominació força usada, però, genera un munt de controvèrsies. Segons la UICN, bosc natural seria aquell que manté, bàsicament, els seus component i les funcions originals. Certs autors inclouen en aquesta categoria masses boscanes pròximes al clímax i aquelles que deriven de la successió natural.
  • Bosc seminatural: Massa boscana que manté una proporció significativa dels seus components estructurals i funcionals, malgrat haver estat modificat per les activitats antròpiques. Altres definicions consideren bosc seminatural aquella massa forestal constituïda, fonamentalment, per espècies d’arbres i arbusts nadiues, que no ha estat plantades.
  • Bosc secundari: Massa forestal que és fruit de la successió natural, establert en àrees alterades per pertorbacions naturals o desforestades per l’home. Alguns autors consideren un cas especial de bosc secundari les repoblacions encarades a la restauració d’un territori.
  • Bosc vell (old growth forest): Denominació procedent dels EEUU. Fa referència a boscanes totalment naturals o que no han estat intervingudes per l’home durant centenars d’anys. Es caracteritzen, entre altres coses, per la presència de grans arbres, per una gran riquesa biològica, per la notòria acumulació de biomassa i necromassa (fusta morta), per un cobricel discontinu (presència de clarianes o interrupcions en la coberta arbòria) i per l’existència de diversos estrats…
  • Bosc antic (ancient forest): Denominació procedent d’Anglaterra. Son masses boscanes que durant centenars d’anys han conservat la coberta forestal, independentment del tipus de gestió que han tingut o del seu origen (en conseqüència s’hi ha d’incloure boscos secundaris o restes de boscos primaris més o menys intervinguts). Aquests boscos solen tenir un elevat valor patrimonial degut a que en ells s’hi refugien moltes espècies forestals que, degut a la desaparició o fragmentació del seu hàbitat, s’han extingit de la resta del territori.
Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *