10 de Ago. de 2019

Limits comarcals de la Garrotxa

En aquest article explico d’on provenen les fronteres comarcals d’avui dia.

Ens hem de remuntar al 1359 per trobar una primera divisió de Catalunya. Aquell any es va reunir a Cervera la Cort General de Catalunya per fer un donatiu i poder continuar la guerra contra Castella. Aquests diners es van recollir a través d’un fogatge ordenat per vegueries.

Fogatge de 1359

En el mapa anterior es pot comprovar com ja es definia una frontera a l’oest de la Garrotxa resseguint les muntanyes del Collsacabra, Puigsacalm-Bellmuny, Capsacosta i, ja al Ripollès, separant les valls del Freser i del Ter. Aquest mapa prové de l’estudi fet el segle XX per fer una divisió comarcal de Catalunya.  

Al segle XVIII, el decret de Nova Planta introdueix els corregiments com a distribució territorial a Catalunya. Aquests van substituir les vegueries i altres divisions anteriors. El mapa següent (1700-Corregiments) reflecteix aquesta divisió.

Corregiments (1700)

El 1904, dins el diccionari Salvat (1904-Diccionari Salvat), es pot veure una primera mostra de les fronteres actuals de la Garrotxa. En aquest cas, però, es veu com Beget i Bassegoda formaven part de la Garrotxa. Dosquers estava inclòs dins l’Empordà. Sant Miquel de Campmajor es trobava dins la comarca de Banyoles i la vall del Brugent estava integrada dins el Gironès.

Diccionari Salvat (1904)

Al 1920, dins la segona edició de la Historia de Catalunya continua la divisió que veiem el 1904. La divisió comarcal actual s’inicia el 1932 amb uns estudis portats a terme per Pau Vila. Els podem trobar al llibre Divisió territorial de Catalunya i utilitzen els mapes anteriors.

Es van utilitzar els mercats setmanals (1931-Mercats) per veure quina era la seva àrea d’influència i a partir d’aquí crear unes fronteres comarcals. En el cas de la Garrotxa es van utilitzar el mercat d’Olot, el mercat de Besalú, el mercat de Camprodon, el mercat d’Amer, el mercat de Banyoles i el mercat de Figueres

Els Mercats (1931)

La Garrotxa quedava dividida de la següent manera:

També es va utilitzar unes enquestes fetes als ajuntaments on es preguntava a quina comarca es sentien inclosos.

Enquesta als ajuntaments (1932)

Aquesta divisió quedava de la següent manera:

Finalment, la comarca que es va proposar va ser el “segon projecte”. En aquest cas, tant Beget com Bassegoda es van incloure a la Garrotxa.

Segon projecte (1932)

Aquesta divisió comarcal esdevé oficial durant la segona república. Després de la guerra civil, el 1939, es va anul·lar. En aquest segon projecte la divisió queda de la següent manera:

Entre el 1968 i el 1972 es va portar a terme un reordenament dels pobles de la Garrotxa.

El 1987 la Generalitat restaura la divisió comarcal de la segona república mantenint molts dels canvis introduïts durant el franquisme. En el cas de la Garrotxa implica mantenir els límits amb el Ripollès (Beget) i l’Alt Empordà (Bassegoda). Això va ser degut, bàsicament, a les carreteres existents en aquell moment. Era molt més ràpid anar de Camprodon a Beget que no pas d’Oix a Beget. Tot i que actualment la carretera d’Oix a Beget ja es troba tota asfaltada, continua sent més ràpida la connexió amb Camprodon.

En el cas de Bassegoda es van unir dos raons; la despoblació i les comunicacions. Actualment Bassegoda es troba despoblada i només hi ha habitants a Lliurona que es troba ben comunicada amb Albanyà.

Finalment. el 1988 es crea la comarca del Pla de l’Estany. Es pregunta a Sant Miquel de Campmajor i Mieres si volen pertànyer a la Garrotxa o al Pla de l’Estany. Mieres decideix quedar-se a la Garrotxa i Sant Miquel de Campmajor decideix passar del Gironès al Pla de l’Estany.