escrits
bibliografia

Limits comarcals de la Garrotxa

D'on surten els límits comarcals que veiem actualment? Petita historia dels seus origens.

Ens hem de remuntar al 1359 per trobar una primera divisió de Catalunya. Aquell any es va reunir a Cervera la Cort General de Catalunya per fer un donatiu i poder continuar la guerra contra Castella. Aquests diners es van recollir a través d’un fogatge ordenat per vegueries.

Fogatge de 1359

En el mapa anterior es pot comprovar com ja es definia una frontera a l’oest de la Garrotxa resseguint les muntanyes del Collsacabra, Puigsacalm-Bellmuny, Capsacosta i, ja al Ripollès, separant les valls del Freser i del Ter. Aquest mapa prové de l’estudi fet el segle XX per fer una divisió comarcal de Catalunya.

Al segle XVIII, el decret de Nova Planta introdueix els corregiments com a distribució territorial a Catalunya. Aquests van substituir les vegueries i altres divisions anteriors. El mapa següent (1700-Corregiments) reflecteix aquesta divisió.

Corregiments (1700)

El 1904, dins el diccionari Salvat (1904-Diccionari Salvat), es pot veure una primera mostra de les fronteres actuals de la Garrotxa. En aquest cas, però, es veu com Beget i Bassegoda formaven part de la Garrotxa. Dosquers estava inclòs dins l’Empordà. Sant Miquel de Campmajor es trobava dins la comarca de Banyoles i la vall del Brugent estava integrada dins el Gironès.

Diccionari Salvat (1904)

Al 1920, dins la segona edició de la Historia de Catalunya continua la divisió que veiem el 1904. La divisió comarcal actual s’inicia el 1932 amb uns estudis portats a terme per Pau Vila. Els podem trobar al llibre Divisió territorial de Catalunya i utilitzen els mapes anteriors.

Es van utilitzar els mercats setmanals (1931-Mercats) per veure quina era la seva àrea d’influència i a partir d’aquí crear unes fronteres comarcals. En el cas de la Garrotxa es van utilitzar el mercat d’Olot, el mercat de Besalú, el mercat de Camprodon, el mercat d’Amer, el mercat de Banyoles i el mercat de Figueres.

Els Mercats (1931)

La Garrotxa quedava dividida de la següent manera:

  • Mercat de Figueres: agafava tota la parròquia de Bassegoda
  • Mercat de Camprodon: agafava la parròquia de Beget
  • Mercat d’Olot: el límit nord era Oix. El límit est era Sales. El límit oest eren les valls de Bianya, Ridaura i d’en Bas. I el límit sud era Sant Feliu.
  • Mercat de Banyoles: agafava al nord, Maià i Dosquers i a l’est, Mieres.
  • Mercat de Besalú: comprenia Beuda, Argelaguer i Sant Ferriol.
  • Mercat d’Amer: agafava Sant Aniol i les Planes.

També es va utilitzar unes enquestes fetes als ajuntaments on es preguntava a quina comarca es sentien inclosos.

Enquesta als ajuntaments (1932)

Aquesta divisió quedava de la següent manera:

  • Beget: considerada una divisió única.
  • La Garrotxa: comprenia l’Alta Garrotxa arribant per l’oest fins a Ridaura i la vall de Bianya i per l’est fins a Serinyà, una llengua fins a Terrades, Cabanelles, Crespià i Serinyà.
  • La comarca d’Olot: per nord agafava Castellfollit, pel sud, Sant Feliu. Per l’est, Mieres i per l’oest, la vall d’en Bas.
  • La comarca de Banyoles: agafava Mieres
  • El Gironès: agafava Sant Aniol i les Planes

Finalment, la comarca que es va proposar va ser el “segon projecte”. En aquest cas, tant Beget com Bassegoda es van incloure a la Garrotxa.

Segon projecte (1932)

Aquesta divisió comarcal esdevé oficial durant la segona república. Després de la guerra civil, el 1939, es va anul·lar. En aquest segon projecte la divisió queda de la següent manera:

  • Nord-est: s’utilitza la Muga i la Mare de Deu del Mont com a divisió natural, deixant Bassegoda i Sant Marti Sesserres dins la Garrotxa
  • Est: Dosquers queda dins l’Empordà, Fares dins el Gironès (el pla de l’Estany no existia)
  • Sud-est: Sant Miquel de Campmajor queda dins el Gironès.
  • Sud: és la divisió comarcal que tenim avui dia.
  • Oest: és la divisió comarcal que tenim avui dia.
  • Nord-oest: la parròquia de Beget queda integrada dins la Garrotxa. Montfalgars fa de frontera entre la Garrotxa, el Ripollès i el Vallespir.

Entre el 1968 i el 1972 es va portar a terme un reordenament dels pobles de la Garrotxa.

  • 1968
    • El poble de Bassegoda és annexionat per Albanyà. Això inclou Ribelles, Corvasell i Llorona (Lliurona).
    • Es forma el poble de la Vall d’en Bas ajuntant els pobles de Joanetes, Sant Privat d’en Bas, Sant Esteve d’en Bas i la Pinya. La parròquia d’Hostalets d’en Bas ja formava part de Sant Esteve i la de Puigpardines de Sant Privat.
  • 1969
    • Beget és annexionat per Camprodon. Això inclou les parròquies de Rocabruna, Bestracà i Salarsa.
    • Sant Salvador de Bianya és annexionat per la Vall de Bianya.
    • Dosquers és annexionat per Maià de Montcal.
  • 1971
    • Batet de la Serra és annexionat per Olot.
  • 1972
    • Oix i Montagut s’ajunten per formar un sol poble.

El 1987 la Generalitat restaura la divisió comarcal de la segona república mantenint molts dels canvis introduïts durant el franquisme. En el cas de la Garrotxa implica mantenir els límits amb el Ripollès (Beget) i l’Alt Empordà (Bassegoda). Això va ser degut, bàsicament, a les carreteres existents en aquell moment. Era molt més ràpid anar de Camprodon a Beget que no pas d’Oix a Beget. Tot i que actualment la carretera d’Oix a Beget ja es troba tota asfaltada, continua sent més ràpida la connexió amb Camprodon.

En el cas de Bassegoda es van unir dos raons; la despoblació i les comunicacions. Actualment Bassegoda es troba despoblada i només hi ha habitants a Lliurona que es troba ben comunicada amb Albanyà. Finalment. el 1988 es crea la comarca del Pla de l’Estany. Es pregunta a Sant Miquel de Campmajor i Mieres si volen pertànyer a la Garrotxa o al Pla de l’Estany. Mieres decideix quedar-se a la Garrotxa i Sant Miquel de Campmajor decideix passar del Gironès al Pla de l’Estany.