5 de Juny de 2018

Descripció dels arbres

Index

Seguidament s'enumeren les principals parts que conformen un arbre.

Presència

La presència d’un arbre es determina per la seva altura i la forma de la seva copa. Varia en funció de la manera d’introduir-se les branques en el tronc i la disposició de les branques secundàries. A partir d’aquí es poden distingir dues presències principals, ample o dret. A part d’aquests dos hi ha altres presències que són pròpies d’espècies concretes. No obstant, hi ha factors ambientals que determinen la presència. Un d’ells és la llum. Així, els arbres que creixen al bosc solen tenir un tronc naturalment aclarit ja que les branques baixes es moren per falta de llum. De la mateixa manera, la presència d’alguns arbres dins el bosc pot ser molt dreta, però, si els trobem de manera aïllada, presentarien una copa més ample. Per una altre banda, el vent, la intervenció humana o els desequilibris en el creixement solen ser responsables de l’alteració de la presència específica d’una espècie. Finalment hi ha algunes espècies, com el tell o la ginebre, que es poden presentar de moltes maneres diferents independentment dels factors externs. Les presències més comunes són: irregular/trapezoïdal (Pi), de bola/ovoide (la majoria d'arbres), ploranera (bedolls, salzes), en pinzell (pollancre piramidal), columnar (xiprer) i cònica (avet).

Forma trapezoïdal d’un pi
Forma trapezoïdal d’un pi
Forma cònica d’un avet
Forma cònica d’un avet
Forma ovoide d’un roure pènol
Forma ovoide d’un roure pènol
Forma ovoide d’un tell
Forma ovoide d’un tell
Forma ovoide d’un freixe
Forma ovoide d’un freixe
Forma ploranera d’un salze
Forma ploranera d’un salze

Escorça

És la part externa del tronc. Està formada per cèl·lules mortes. És impermeable a la vegada que aïllant i protegeix l’arbre de les agressions externes. En els arbres joves sempre és prima i llisa i evoluciona de diferent manera segons l’espècie. El faig, per exemple, conserven una escorça relativament fina, mentre que un roure desenvolupa una capa externa més gruixuda i més o menys esquerdada.

Brot

Els brots són les fulles o flors en estat embrionari. Solen estar contingudes en fulles transformades en escames que les protegeixen de l’hivern. Quan aquests brots surten en l’extrem s’anomenen terminals o apicals, mentre que quan surten en l’axil·la de les fulles es denominen axil·lars. La inserció dels brots axil·lars és idèntic al de les fulles, és a dir, alterns, oposats o verticals. Això ajuda molt a identificar arbres caducifolis a l'hivern.

Fulla

Les fulles es presenten en mil formes diferents però constants dins una mateixa espècie. Les fulles caduques són xafades, més o menys amples i relativament fines. Es componen del limbe, part ample de la fulla, i del pecíol, que l’uneix amb la branca. Duren menys d’un any a la planta. Les fulles perennes es presenten en forma d’agulla, a vegades xafades, o d’escama. Duren més d’un anys a la planta. Finalment hi ha les fulles marcescents. Són aquelles que s’assequen a la planta, però sense despendre-se’n immediatament. Veureu que s'ha simplificat molt les varietats de forma i marge. Per més informació podeu visitar aquest enllaç de la Viquipèdia.

Parts de la fulla

Parts de la fulla
Parts de la fulla

Tipus de nervadura de les fulles

Es poden distingir entre nervadures pinnades i nervadures palmades.

Nervadura pinnada d’un roure
Nervadura pinnada d’un roure
Nervadura palmada d’un plàtan
Nervadura palmada d’un plàtan

Número de fulles

Si prenem com exemple la fulla del roure pènol veurem que hi ha uns lòbuls que formen unes entrades en el marge de la fulla. Hi ha casos en que aquestes entrades són tant profundes que arriben a tocar el nervi principal i formen fulles més petites. Aquest és el cas de les fulles compostes on el nervi principal passa a anomenar-se raquis i les fulles petites s'anomenen folíols. Les altres s'anomenen simples. Dins les fulles compostes es poden distingir entre les que tenen un folíol a l'extrem (imparipinnada) i les que no el tenen (paripinnada).

Fulla composta imparipinnada d’un freixe
Fulla composta imparipinnada d’un freixe
Fulla composta paripinnada
Fulla composta paripinnada
Fulla simple d’un tell
Fulla simple d’un tell

Disposició de les fulles a les branques

Les fulles es poden disposar sobre les branques de diverses maneres. Si surten dos fulles per nus, una al davant de l'altre, direm que son oposades. Si surt una sola fulla per nus i es disposen en dos rengles, direm que són alternes.

Fulla alterna del salze
Fulla alterna del salze
Fulla oposada d’un freixe
Fulla oposada d’un freixe

Formes de la fulla

En aquest cas, les fulles poden adoptar moltes formes diferents. Per simplificar, només diferenciarem les formes principals que podem trobar a la comarca.

Forma cordada (cor) d’un tell
Forma cordada (cor) d’un tell
Forma el·líptica d’un faig
Forma el·líptica d’un faig
Forma lanceolada d’un salze
Forma lanceolada d’un salze
Forma acicular (agulla) d’un pi
Forma acicular (agulla) d’un pi
Forma triangular-romboide d’un pollancre
Forma triangular-romboide d’un pollancre
Forma palmada d’un plàtan
Forma palmada d’un plàtan

Simetria del limbe

Aquí es distingeixen dos grups. Un està format per fulles amb la base simètrica, la gran majoria de les fulles, i un altre anomenat asimètric, bàsicament l'Om i, de forma lleugera, el tell.

Fulla simètrica d’un auró blanc
Fulla simètrica d’un auró blanc
Fulla asimètrica d’un om
Fulla asimètrica d’un om

Marge de les fulles

El marge de les fulles pot ser enter, però normalment trobarem una sèrie d'entrades més o menys pronunciades. Poden ser lleugeres entrades (dentada, serrada...) o bé grans entrades (lobulades). A vegades és complicat diferenciar una fulla serrada i una dentada. És per això que en el nostre cas les anomenarem totes dentades.

Marge dentat d’un castanyerc
Marge dentat d’un castanyer
Marge sencer d’una robínia (falsa acàcia)
Marge sencer d’una robínia (falsa acàcia)
Marge lobulat d’un roure
Marge lobulat d’un roure

Flor

Les flors constitueixen els òrgans sexuals de les plantes. La diversitat de formes que desenvolupen segons l’espècie serveix com a base per a la classificació botànica en grups, famílies i gèneres. Poden ser unisexuals, es a dir, masculines o femenines, o bé hermafrodites, es a dir, masculines i femenines al mateix temps.

Flor d’un cirerer
Flor d’un cirerer

Fruit

El fruit és un òrgan vegetal, resultat del desenvolupament de l’ovari després de la fecundació dels òvuls i que conté les llavors.

Fruit de l’alzina (gla o aglà)
Fruit de l’alzina (gla o aglà)