Index
Introducció
Descripció física | ||||
---|---|---|---|---|
Altitud | Superfície | Hab./Km2 | Lat – Long | |
473 m. | 34.9 km2 | 4.75 % comarcal | 38.8 | 42.076778N 2.508897E |
Població | ||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1717 | 1787 | 1857 | 1900 | 1930 | 1950 | 1970 | 1981 | 1990 | 2004 | 2014 |
650 | 1236 | 3661 | 1627 | 1593 | 1555 | 1288 | 1133 | 1058 | 1202 | 1353 |
Superfície | ||
---|---|---|
Zona Boscada | Zona agrària | Zona urbana |
3277.8 | n/d | 212.19 |
Veïnats | |
---|---|
Nom | Habitants |
Bastons | 19 |
La Fàbrega | 33 |
Pallerols | 37 |
Sant Feliu de Pallerols | 1178 |
Sant Iscle de Colltort | 34 |
Sant Miquel de Pineda | 35 |
La Torre | 10 |
El seu terme municipal limita al nord amb el de Santa Pau i Les Preses, pel nord-est amb el de Sant Aniol de Finestres, per l’est i sud-oest amb el de les Panes, Pel sud i sud-oest amb el de Rupit i Pruit (Osona), per l’oest amb la vall d’en Bas i per nord-oest amb les Preses.
El nord del terme municipal es troba dins la zona volcànica de la Garrotxa i el sud es troba dins l’espai d’interès natural de Collsacabra.
En l’antiguitat va ser el centre del vescomtat d’Hostoles. Havia estat encerclat per muralles i quedava tancada per tres portes: una, a la part nord-est, el portal de llevant i el de ponent. En aquesta vila Francesc de Verntallat hi tenia casa pròpia, avui ja enderrocada, però en el seu lloc es va aixecar el 2002 un monument a la seva memòria. La plaça Major era el lloc de convocatòria de la Universitat de la Vall en el segle XIV. Abans d’entrar a la plaça Major, hi ha can Maurici, antic Molí de la Conqueta. Hi ha noticies del molí de finals del segle XII i era propietat de Guillem Galceran de Cartellà. En algunes cases s’hi troben inscripcions hebraiques, que demostren l’ocupació d’un grup jueu en el lloc.
Com arribar-hi
Història
En alguns sectors s’han fet troballes arqueològiques que proven l’existència d’assentaments datats entre els segles VII i VIII a.de C.
Ja a l’edat mitjana, el 1184, Dolça, senyora de la Vall i del castell d’Hostoles, llega diversos masos d’aquesta parròquia a la seva filla Ermessenda. En aquella època, el poder civil era exercit pel senyor d’Hostoles i el poder eclesiàstic pel monestir benedictí de Santa Maria d’Amer.
Els segles XIV-XV les revoltes remences van sacsejar la vall. El famós Francesc de Verntallat en va ser el cabdill. Va ser una època dolenta per les guerres i els terratrèmols.
A partir del segle XVI fins el XVIII va ser una època de prosperitat tot i les adversitats que varen afrontar; sequeres, plagues, pestes, la guerra amb França, la des Segadors, la de Successió… L’explotació de la terra i del bosc, la potent indústria del drap, va propiciar un augment important de la demografia del lloc. Sant Feliu va arribar a ser la capitat de la Vall i d’una subcomarca molt extensa que incloïa, fins i tot, el Collsacabra.
El 1888 es va fer una reestructuració del terme i es van crear dos ajuntaments: Sant Feliu i els agregats de Sant Iscle de Colltort i Sant Miquel de Pineda, i els de les Planes, amb les Encies i Cogolls.
Actualment la seva economia basada en la indústria, la ramaderia i la petita agricultura, així com l’explotació forestal del bosc, és força important. A l’estiu és important el turisme.
Llocs d’interès
Elements arquitectònics
- Cases
- Edifici Religiós
- Fortificacions
Elements naturals
Festes i aplecs
- Últim diumenge d’abril. Aplec de Sant Marc.
- Últim diumenge de Juliol. Aplec de la Sardana
- Pasqua de Pentecosta. Festa major de Sant Feliu de Pallerols.
- 1 d’agost. Festa petita de Sant Feliu de Pallerols.
- El primer diumenge després de Sant Mateu (21 de setembre). Aplec al santuari de la Salut.
- El primer diumenge després de Santa Cecília (22 de novembre). Aplec a l’ermita de Santa Cecília.
- 13 de desembre o cap de setmana més proper. Commemoració de la festivitat de Santa Llúcia a la seva ermita.
Més informació
- Web de l’ajuntament: Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols